Arxiu d'etiquetes: twitter

Atenció! … al client. Primera part

Avui m’agradaria fer un exercici que penso que tot professional del màrqueting ha de fer de manera constant: posar-se a la pell del consumidor. El fet de dedicar-se a una cosa i tot el que això implica (estar constantment treballant amb una sèrie de termes i conceptes) fa que molts cops, aquest treball constant suposi una dificultat per assolir la “neutralitat” necessària que requereix qualsevol exercici dedicat a “posar-se a la pell del consumidor” i mirar d’entendre les seves motivacions. Quan ho intentes fer des de la perspectiva del sector en el què treballes (és a dir, la immensa majoria de les vegades), aquest exercici és encara més difícil.

Avui m’agradaria parlar d’una experiència personal que he tingut recentment i d’aquesta manera, canviar el punt de vista habitual: passarem de l’anàlisi fet des del punt de vista del màrqueting a la posició del client. Avui em converteixo en client i deixo de ser professional del màrqueting per una estona. Al finalitzar l’article, tornarem a canviar les tornes.

Fa un temps vaig decidir canviar de companyia telefònica, bàsicament per qüestió de preu. Vaig trobar una companyia que m’oferia una tarifa adequada al consum telefònic que realitzo habitualment, a bon preu i amb millors prestacions de les que m’oferia la companyia anterior… o com a mínim això semblava a primera vista. Aquest “còctel” em va fer decidir a canviar.

Un cop realitzats els tràmits, el canvi es va fer de manera gairebé immediata i tant aviat com vaig ser client de la nova companyia, van començar els problemes. El PROBLEMA en majúscules, va ser que no m’arribava la connexió d’Internet al mòbil (prèviament alliberat tal i com es necessitava). En aquest punt em vaig adonar de diverses coses: la primera d’elles de caire personal, no era conscient de fins a quin punt “necessitava” i estic enganxat a aquest maleït aparell i sobretot a certes aplicacions (WhatsApp, Twitter…); la segona, que com a client encara no havia passat ni mig dia amb la nova companyia i ja me’n penedia d’haver fet el canvi. A mesura que passaven les hores “l’emprenyament” anava a més; al veure que la falta de connexió no era tant sols una qüestió temporal, em vaig disposar a posar-me en contacte amb l’empresa. Vaig entrar al web corporatiu i no trobava el lloc corresponent a l’atenció al client (1 punt negatiu per a la companyia), llavors em vaig dirigir a les xarxes socials i desprès de buscar i “rebuscar” durant molta estona (2 punts negatius més per a la companyia), vaig descobrir que el telèfon d’atenció al client era un 902, és a dir, de pagament (5 punts negatius més per a la companyia). Per acabar-ho d’adobar, al “timeline” de Facebook, només hi podia llegir comentaris negatius, especialment pel que fa referència a incompliments de promeses fetes per la companyia (10 punts negatius més, està suspès i qui sap si per sempre…). També vaig enviar un correu electrònic a la direcció marcada i encara espero resposta (he perdut el compte dels punts negatius…).

Teleoperadora atenent a un client
Font: http://blocs.mesvilaweb.cat

Al dia següent vaig enviar jo personalment un missatge al timeline de la companyia, que no va saber resoldre’m el problema (ni s’hi van acostar, només delegaven el problema).  Després de tot això, us podeu imaginar les ganes que em quedaven de seguir sent client de dita empresa; de fet, en tenia tantes de ganes, que al dia següent vaig anar expressament a una oficina comercial de la meva antiga companyia per tornar-hi. El resultat allà també va ser decebedor (es veu que per qüestions contractuals entre les dues companyies al·ludides, la portabilitat no es podia fer directament i m’aconsellaven que demanés portabilitat a una altra companyia i després portabilitat a la seva companyia). En definitiva, que el procés em suposava un mínim d’uns 5 dies sense Internet i un munt de maldecaps d’anar amunt i avall canviant i tornant a canviar de companyia. El resultat per a la meva antiga companyia va acabar sent que va perdre un possible client per aquest “petit problema contractual” entre aquestes dues companyies. Ara us explicaré perquè.

Total, que al final del segon dia d’estar amb la nova companyia havia començat a readaptar-me a la vida sense Internet al mòbil, això no treia que em sentís frustrat i perquè no dir-ho, bastant emprenyat. Ara us confessaré una cosa personal: soc capgròs, molt capgròs! (I no em refereixo a la grandària del meu cap, que potser també és lo suficientment gran) i quan una cosa “se’m posa a la ceba” no acostumo a parar fins que ho aconsegueixo. Al arribar a casa i un cop havent sopat, em vaig proposar no acabar aquell dia sense tenir Internet al mòbil altre cop. Si més no, “rebuscaria” tot el que calgués fins que hagués de descartar a la força poder tenir Internet al mòbil. Com que al meu ordinador personal encara tenia Internet, em vaig disposar, amb l’ajuda de “Sant Google” a resoldre el problema. Definitivament, a Internet i a Google hi pot trobar qualsevol cosa!

Després de passar-me tota la nit i part de la matinada del dia següent buscant, llegint articles, etcètera; vaig descobrir que el problema de la connectivitat a Internet no era de la companyia en qüestió sinó del meu terminal, que al ser alliberat i usat des d’una altra companyia, perdia la capacitat per detectar la xarxa mòbil d’Internet. Un problema bastant especial però que estic segur que no soc ni el primer, ni el segon ni el tercer al que li passa (sinó ningú s’hagués molestat a escriure l’article que em va ajudar a arreglar el problema). Finalment, vaig poder solucionar el problema i quan encara no feia dos dies que havia canviat de companyia, ja tornava a tenir Internet! La meva felicitat es basava sobretot en que m’havia pogut treure del cap allò (solucionar el problema) que ja començava a ser una obsessió.

En conclusió, que jo com a client em vaig trobar amb un problema prou important com per fer-me plantejar seriosament tornar a canviar de companyia en menys d’un dia, l’empresa en qüestió va ser totalment incapaç de solucionar-me’l i per resoldre-ho, vaig haver de dedicar-hi moltes hores del meu temps. Per a molts clients tot aquest procés, sumat a altres circumstàncies comentades a l’article, genera una percepció negativa de l’empresa que difícilment serà reversible; a no ser que canviïn radicalment tots els problemes descrits.

A la segona part d’aquest article, tornarem a canviar les tornes i passaré de client a professional del màrqueting. Comentaré quina crec és la base de cadascun dels errors comesos i ho enllaçaré amb la importància de l’atenció al client que té als nostres dies.

Per últim, m’agradaria deixar clar que totes les opinions mostrades en aquest article són només el reflex d’una persona individual, que no podem generalitzar perquè hi ha tantes reaccions possibles com persones en aquest món i que de ben segur, moltes persones haguessin “actuat – pensat” durant tot aquest procés d’una manera diferent a la que jo ho he fet. Tot i així, és evident que m’he topat amb diferents problemes perceptibles per molta gent i seran aquests els que comentaré.

Si heu arribat al final d’aquesta història, us agraeixo la vostra paciència i us felicito perquè deu haver estat dur. M’agradaria que si en teniu ganes, us avancéssiu a la segona part de l’article i comentéssiu quins són els principals errors d’ambdues companyies presents en la “historieta”.

Moltes gràcies pel vostre temps!

Els leads a Internet i com en podem aconseguir a través de Twitter

Com sempre que introdueixo un concepte nou, m’agrada començar parlant del significat d’aquest i posant-ne algun exemple.

Un lead a Internet, és quan un usuari omple un formulari o deixa un correu electrònic de contacte a una empresa, amb la finalitat de rebre informació sobre aquesta empresa, marca o algun dels seus productes. Aquesta interacció es produeix a causa de l’interès de la persona per alguna de les coses que oferim. Aquest pot ser a causa de diverses raons, com per exemple:

–          Està interessat en els productes o serveis que oferim

–          Vol estar informat sobre descomptes i/o promocions

–          Considera interessant el contingut que puguis transmetre-li

Com podem captar leads a través de Twitter?

En aquest article ens centrarem en Twitter. Si volem captar leads mitjançant Twitter, el primer que haurem de fer és oferir quelcom interessant al nostre “públic objectiu”.

Una estratègia bastant efectiva, sota el meu punt de vista, és fer-ho d’una manera indirecta, què és més costós, però que a la llarga generarà leads de major qualitat (que deriven en més vendes). En aquest cas, ens centrarem en el tercer punt comentat anteriorment (considera interessant el contingut que puguis transmetre-li)com a eina per aconseguir aquest lead.

Prèviament, haurem de tenir una comunitat a Twitter que estigui interessada pel mercat en el qual operem i sobre els temes que tractarem. És millor tenir pocs seguidors interessats i que interactuïn amb tu i amb el contingut que comparteixes, que molts els quals t’ignoren sistemàticament (de fet, en això es basa una bona estratègia de social media).

Un cop aconseguit això, generarem contingut interessant per als nostres lectors. Per exemple, si som una empresa de roba esportiva, parlarem habitualment i generarem contingut de qualitat sobre esports: articles d’opinió, actualitat esportiva, curiositats, històries sobre el món de l’esport, etcètera. Això ho anirem combinant amb l’oferiment d’informació sobre els nostres productes i els beneficis que aquests aporten.

Timeline del Twitter

Timeline del Twitter

Hem de tenir present que som una empresa que busca aconseguir vendre, per el que també hem de parlar habitualment dels productes o serveis que oferim, amb la finalitat de vendre’ls. També perquè segurament, molts dels nostres seguidors ens seguiran precisament perquè volen estar informats sobre aquests productes; i no només per llegir articles interessants sobre el sector en qüestió. Tampoc podem abusar i parlar únicament dels nostres productes, perquè llavors hi haurà molta gent que s’avorrirà i ens considerarà “spamejadors”. En aquest cas, el seu interès cap a nosaltres desapareixerà. També estarem renunciant a una bossa important de seguidors, aficionats al nostre mercat en qüestió els quals, en un primer instant només ens seguiran perquè els interessen els articles que publiquem, però que a poc a poc poden anar generant una simpatia cap a la marca i acabar comprant els nostres productes (no només per simpatia cap a la marca, sinó també perquè considera útils els nostres productes).Per tant, haurem de combinar els dos tipus de contingut en la seva justa mesura.

Un cop haguem elaborat aquest contingut de qualitat i haguem captat l’atenció dels nostres seguidors, mirarem d’aconseguir el lead. Col·locarem el formulari o la petició de correu just al final de cada article i a sobre dels comentaris. Ho introduirem amb un missatge que capti l’atenció del lector tal com: “Si vols estar informat sobre totes les novetats de X, introdueix el teu correu aquí i t’avisarem immediatament” o “T’ha agradat aquest article? Si vols llegir-ne més com aquest, omple aquest formulari i t’informarem cada cop que en publiquem un de nou”.

Evidentment, el missatge és important, però la major part de la feina ja està feta: hem elaborat un contingut interessant per al nostre seguidor, se l’ha llegit tot, l’hi ha agradat i ara li proposem que la propera vegada, enlloc de ser ell el que busqui l’article, serem nosaltres els que l’informarem de l’existència d’un nou contingut interessant (li facilitem la vida). Posem-nos a la seva pell: no és mala idea introduir el nostre correu, per a què ens informin cada cop que publiquen un article interessant oi? Menys feina!

És per això que “demanem” el lead al final de l’article. Perquè si s’ha llegit tot l’article, vol dir gairebé segur que l’hi ha interessat el que ha llegit i segurament, estarà disposat a llegir-ne més i en conclusió, serà molt més fàcil que ens deixi el correu electrònic per a què li enviem més informació i/o articles.

Genial, ja hem aconseguit el nostre lead a través de Twitter! Ha costat una mica més, però ja tenim el correu d’un seguidor que, si més no, es mostra interessat per el que publiquem.

En resum, el procediment que hem seguit ha estat el següent:

1-      Generar una comunitat de Twitter amb persones interessades sobre el sector en el que treballa la nostra empresa (En l’exemple que hem posat, roba i equipament esportiu).

2-      Generar contingut interessant i compartir-lo a través de tweets que captin l’atenció dels nostres followers (Seguint amb l’exemple, generant articles d’opinió sobre actualitat esportiva i compartir-los al Twitter amb títols com: “Les dues cares del Barça a la Champions. Les coneixes?”)

3-      Aconseguir que l’article o contingut sigui prou interessant com perquè el nostre follower se’l llegeixi tot.

4-      Un cop llegit l’article i haver aconseguit que li agradi o hagi semblat interessant. Proposar-li que introdueixi el seu correu electrònic per a mantenir-lo informat de totes les novetats. (Introduint el formulari o la petició de correu electrònic amb missatges que despertin el seu interès)

5-      Captar el lead.

Creus que aquesta és una bona estratègia per captar leads a través de Twitter? Quina en proposaries tu?