Arxiu d'etiquetes: Crisi

Les oportunitats de la crisi: “gasolineres low cost”

En època de crisi, especialment en una de tant dura com la que estem patint, és molt comú sentir frases de l’estil: “les crisis són excel·lents oportunitats per fer moltes coses”. D’acord, la frase en si és molt maca i optimista, però realment en un temps on tot són notícies d’acomiadaments, d’empreses que tanquen, de retallades, de desnonaments… té sentit dir una cosa com aquesta? SÍ! de fet és una gran veritat.

Altra cosa és que més o menys tothom viu situacions complicades amb la crisi, que actualment tot és molt més complicat que en un passat recent i que el nostre nivell de vida ha empitjorat als últims anys, això és innegable. Però tot i així, la crisi ens dona una oportunitat per a millorar personalment, aprendre moltes coses i renéixer de les nostres cendres com l’au fènix.

Si, avui estic molt filosòfic i us preguntareu, que té a veure tot això amb el màrqueting? Doncs molt. I per il·lustrar-ho, ho farem amb un exemple.

Una crisi canvia el paradigma de moltes coses i per al que ens interessa, que és el màrqueting, el que és més notori, és el canvi en les preferències i decisions dels consumidors a l’hora de comprar. Si normalment el preu d’un producte és una variable cabdal per gairebé tothom, a l’hora de decidir una compra en una època com aquesta, encara ho és més, especialment per a les persones amb nivells d’ingressos de baixos a mitjans, que no deixa de ser la gran majoria de persones que viuen, treballen i consumeixen, en un mercat determinat.

Quan les persones veuen disminuïda la seva renda, automàticament (en la majoria d’elles) s’activa una mena d’alarma que els impulsa a controlar més el que es compra i a mirar d’estalviar al màxim en cadascuna de les coses en les que es realitzi una despesa. Això passa amb persones que necessiten imperiosament estalviar i també amb d’altres que potser no ho necessiten tant però, l’”efecte pànic” creat per les constants notícies desastroses i el fet de veure habitualment al teu voltant gent que ho passa malament, fa que a tu també se t’activin les alarmes, encara que potser no ho necessites tant imperiosament. Això passa amb la immensa majoria de persones. Tot i així, n’hi ha que són més partidàries del “carpe diem” i de seguir gastant igual es tinguin o no problemes econòmics. L’ésser humà és tant complex que habitualment ens trobarem gran multitud de reaccions a una mateixa circumstància.

De totes maneres, com que la reacció de la gran majoria de gent sol ser l’estalvi i la contenció de la despesa, davant de possibles futures adversitats, haurem de contemplar aquesta important circumstància de cara a analitzar el nou escenari de consum en època de crisi.

Per tant, tenim que en època de crisi, les necessitats de les persones canvien i en aquest canvi, el que segurament augmenta més, és la necessitat d’estalviar o obtenir els productes que satisfacin les teves necessitats a un preu menor.

Pensem en un producte que a la societat del segle XXI li és gairebé imprescindible, que tot i els constants i accentuats augments de preu, segueix presentant uns nivells de consum bastant estables, que les alternatives per deixar de consumir-ne solen ser o més costoses pel que fa a la inversió en temps, o directament inviables. En definitiva, que no podem prescindir-hi. Què se us ve al cap? Si no ho teniu clar, torneu a mirar el títol de l’article. I el producte en qüestió és… la gasolina!

cotxe

El cotxe s’ha convertit en una necessitat gairebé imprescindible, per a la societat del segle XXI

Anar amb cotxe s’ha convertit gairebé en una necessitat inevitable per a la immensa majoria de les persones de la nostra societat. El cotxe és un mitja de transport que ens permet arribar gairebé a tot arreu, d’una manera ràpida i per a molts amena i que a més, no ens sotmet als horaris del transport públic (si faig cinc minuts tard, m’hauré d’esperar mitja hora més) i ens estalvia una enorme quantitat de temps.

Tot això ha fet que a dia d’avui, molta gent no pugui prescindir del cotxe i per a funcionar, què necessita un cotxe? Gasolina!

Aquesta dificultat per prescindir del cotxe, converteix a la gasolina en un bé necessari. Un bé immune als increïbles augments de preu que aquest ha sofert. En set anys, la gasolina ha doblat el seu preu de venda per litre i en canvi, el consum d’aquesta no se n’ha ressentit gaire.

Aquest grandíssim augment de preu d’un bé que podem considerar necessari, combinat amb la crisi econòmica que vivim, crea un cocktail de necessitats dels consumidors, resoltes per una idea relativament innovadora: les gasolineres “low cost”.

Si no podem evitar comprar gasolina i a més a més, estem veient el nostre nivell de renda disminuït i a la vegada contemplant, com el preu de la gasolina s’enfila pels núvols sense retrocés. Si per a nosaltres el preu és una variable vital a l’hora de consumir però fins ara, era impossible comprar gasolina més barata, ja que totes les petrolieres semblaven posar-se d’acord en establir uns preus que no variaven gairebé gens d’unes a altres. I de cop, apareixen unes gasolineres on, sistemàticament el preu de venda de la gasolina és molt més barat que a les gasolineres tradicionals. Què fem? A on anem a posar gasolina a partir d’ara?

En la combinació d’aquestes dues necessitats (la inevitable de posar gasolina i la d’estalviar inherent a la crisi) recau l’èxit de les “gasolineres low cost”. Èxit que al meu parer, és totalment indiscutible, ja que només cal acostar-s’hi a una i gairebé segur, sigui l’hora que sigui, hauràs de fer cua per posar gasolina. Aquest penso què és un indicador bastant potent.

gasolinera_low

Exemple de “gasolinera low cost”
Font: http://www.petrolowcost.com

Actualment estem en un moment molt incipient de la vida d’aquest tipus de gasolineres. Moltes localitats encara no en disposen i les gasolineres tradicionals, penso que encara no s’acaben de situar amb la nova competència. Encara haurà de passar un temps per veure si trontolla o no el mercat de la gasolina i com s’adapta tothom a aquesta nova situació. De possibles conseqüències tenim, des de la baixada de preus generalitzada a les gasolineres tradicionals (això si no hi ha acords de preus entre tots els actors d’aquesta obra) a la creació d’una nova bombolla d’aquests tipus de negoci, al veure la gent una oportunitat d’obtenir molts beneficis en poc temps.

No farem càbales sobre el que pugui passar. Això si, m’agradaria comentar una última cosa. Més enllà de la bona visió de mercat que han tingut els impulsors de la idea de les “gasolineres low cost” i que han sabut satisfer una necessitat ben latent en els consumidors d’avui dia, aquests tipus de negoci, estan mostrant una comprensió del consumidor i de les seves necessitats molt bona. Com a exemple, tenim una gasolinera del meu poble, que a les poques setmanes d’obrir, és va adonar que l’allau de consumidors feia que es creessin enormes cues gairebé a tothora. Doncs per resoldre aquest inconvenient tant per a la gasolinera (grans cues poden fer desistir al consumidor i que aquest marxi a un altre establiment) com per al consumidor (fer cua és un punt negatiu per a tothom a l’hora de comprar), s’han empescat una bona idea: si vas a posar gasolina a hores inhabituals (ara no recordo exactament el rang horari), podràs posar-la a un preu encara més barat.

Tenen a un consumidor que es fixa gairebé única i exclusivament en el preu a l’hora de comprar; i per animar-los a comprar a altres hores i evitar cues, fan una cosa tant lògica i palmària com eficaç, per incentivar-los a anar-hi a altres hores: baixar encara més els preus.

En aquest cas, l’èxit consisteix un cop més, a resoldre les necessitats dels teus consumidors i a tenir un bon coneixement d’aquests i d’aquestes necessitats.

Quin creieu que és el futur del mercat de la gasolina? S’hauran d’adaptar les gasolineres tradicionals per combatre als seus nous competidors, que a la vegada semblen estar més connectats amb la realitat?

La importància d’internet i les xarxes socials per al màrqueting

Dimecres passat, al post del consumidor de la recessió, vaig comentar una mica per sobre, la importància que té internet, en una època on els consumidors mediten molt més la seva compra i consumeixen molt menys a causa de la recessió econòmica. Com que aquest és un tema prou important, m’he decidit a fer un post per parlar-ne més àmpliament.

Si el màrqueting el que busca en primera instància, és conèixer les necessitats dels consumidors i satisfer-les amb productes que aquests estiguin disposats a comprar, no seria perfecte que els mateixos consumidors et diguessin què és el que necessiten? No ens estalviaria molta feina d’hores i hores pensant, fent estudis i un llarg etcètera?

Són moltes les hores dedicades per molta gent durant molt temps a intentar copsar les necessitats dels consumidors, alguns cops infructuosament i ara, davant de nosaltres, se’ns obre una porta molt gran a un lloc on són els mateixos consumidors els que ens diuen que volen, com ho volen i quan ho volen. Aquest lloc són les xarxes socials.

Les xarxes socials són una gran oportunitat per a qualsevol empresa, perquè bàsicament, ens permeten obtenir de primera mà tota una sèrie d’informació, que fins fa pocs anys, era molt més difícil d’obtenir i que valia el seu pes en or. A través de les xarxes socials podrem saber, entre altres coses, que pensen els consumidors de nosaltres, la nostra marca, marques o els nostres productes; quins problemes té o ha tingut amb alguns dels nostres productes i com podem solucionar-ho de cara al futur; en que els hi agradaria que milloressin els nostres productes; quins futurs productes podrien tenir èxit i un llarg etcètera. En aquest sentit, són com una mena de servei d’atenció al client, però amb moltes més possibilitats.

Informació molt valuosa si, però que a la vegada presenta un problema: molts cops pot ser excessiva i si la volem recopilar tota i actuar en conseqüència, ens podem tornar bojos. Cal saber seleccionar. Cada persona és un món i cadascú que es comuniqui amb nosaltres a través de les nostres xarxes socials, ens exposarà les seves preferències i problemes, que en poden ser tants i variats com persones es posen en contacte amb nosaltres. No ens hem de desesperar, sota el meu punt de vista, hem de seleccionar la informació que veiem que es repeteix en molts casos i on hi ha unanimitat per part de molts consumidors a l’hora de detectar un problema o desig. Per exemple, si una persona ens comenta que prefereix que el nostre producte sigui blau enlloc de verd, genial, prenem en consideració la seva opinió, però si és un cas aïllat no caldrà actuar. En canvi, si una vintena o trentena de persones et diuen que el producte que acaben de comprar és tant fràgil que només tocant-lo una mica es trenca, preocupat, investiga i actua.

L’exemple que acabo de posar és de pura lògica, però a vegades podem tenir dilemes en aquest sentit. Com a criteri per seleccionar la informació, escolliria la quantitat de persones que parlen del tema i la unanimitat en la detecció del problema o desig per part d’aquestes.

Tot i així, no ens podem basar només en el que es comenta de nosaltres a través de les xarxes socials per fer les nostres estratègies. Els informes de mercat recollits a través d’estudis estadístics, donen una informació més fiable que la percepció subjectiva que podem tenir nosaltres sobre el que es comenta o es deixa de comentar a la xarxa. La clau és saber combinar les dues fonts d’informació en el seu grau just.

Les xarxes socials però, no només serveixen per recollir l’opinió de la gent cap a nosaltres, sinó que també són una excel·lent eina per comunicar el que volem, parlar de nosaltres, explicar-nos i crear interès per part dels consumidors. I no només les xarxes socials són importants en aquest sentit, ho és internet en general.

A l’anterior article comentàvem que estem davant d’un consumidor que s’ho pensa més a l’hora de comprar, que limita o anul·la els capricis i sobretot, un consumidor molt més informat, infidel i que tendeix a documentar-se  més, millor i a través de diverses fonts sobre les diferents marques que ofereixen el producte que està buscant. I quin és el lloc per antonomàsia on la gent va a buscar informació a l’era 2.0? internet! I no només això, també comentàvem la tendència de moltes persones a informar-se a través d’internet i anar a comprar a la botiga física. Procés que cada cop segueix més gent.

I això serveix tant per les xarxes socials com per la pàgina web. La web serà segurament el lloc on la gent que vulgui informar-se sobre nosaltres o algun dels nostres productes, hi acudeixi en primera instància i on busqui (i haurà de trobar) tota la informació que vulgui sobre nosaltres. Les xarxes socials seran una eina de comunicació, de contacte i de fidelització. Comunicació i contacte perquè serà allà on podrem informar als nostres seguidors de les ofertes, promocions, etcètera; i des d’on els nostres seguidors ens contactaran per exposar-nos els seus problemes, inquietuds o el que vulguin parlar amb nosaltres. I de fidelització perquè una bona gestió  dels problemes plantejats pels teus seguidors i bones, ràpides i eficaces solucions als problemes plantejats a traves de les xarxes socials, farà que generem una bona relació amb el nostre consumidor i el fet que una marca et “caigui en simpatia”,és un factor més important del que sembla a l’hora de decidir-se per comprar un producte o un altre.

Per tant, és vital que oferim el màxim d’informació possible als nostres consumidors i a tothom que s’interessi per nosaltres, a través dels mitjans dels que disposem. Ja que no podem controlar el que els altres diuen de nosaltres, controlem el que comuniquem de nosaltres mateixos. Internet ha de ser un aparador de la nostra marca i una eina per comunicar-nos amb els nostres possibles consumidors, una comunicació que ha de ser bidireccional on ambdues parts en treguin un rèdit positiu.

Quines altres coses penses que aporta internet al màrqueting d’una empresa?

El consumidor de la recessió

Estem enmig de la crisi més important de les últimes dècades. Queda molt llunyà aquell 2007 on la bombolla immobiliària era al seu punt àlgid, l’atur estava a nivells molt baixos comparats amb ara i la gent tenia diners per gastar i malgastar en el què volgués.

Des de llavors fins ara, són moltes les coses que han canviat, especialment pel que fa l’economia en general i a les economies domèstiques en particular. No només ha patit una caiguda dolorosa l’economia i la renda disponible de moltes persones, sinó que això a la vegada a produït un “efecte psicosis” a la gran majoria de la població, que ha afectat enormement al seu consum i ha provocat una caiguda generalitzada de la despesa particular.

Abans de 2008 la majoria de gent tenia una feina estable, es guanyava bé la vida i disposava de diners per comprar allò que necessitava i a més a més, podia permetre’s uns capricis habitualment, sense necessitat de pensar-se massa el que gastava o deixava de gastar. Avui dia, les coses són molt diferents, a causa d’una crisi que ha provocat dos efectes que han frenat en gran manera el consum. Com hem comentat abans, els dos factors que fan retrocedir principalment el consum són els següents:

1-      Pèrdua del poder adquisitiu real de les famílies: Aquest factor objectiu, es produeix a conseqüència de veure empitjorades les condicions laborals particulars, que alguna de les persones de la família que anteriorment treballaven ha perdut la feina o en el pitjor dels casos, que tots els membres pertanyents a una família han quedat a l’atur. Aquesta situació, evidentment, comporta una empitjorament de la renda familiar disponible i en conseqüència, una baixada del consum per part de la unitat familiar.

2-      “Efecte psicosis” provocat per la crisi econòmica: Al contrari que el factor anterior, aquest és un efecte subjectiu provocat per la interpretació personal que se’n fa de les conseqüències que té la crisi per a un particular. En aquest cas, el fet de veure com  cada dia tanquen empreses, gent del teu entorn es queda a l’atur (tot i semblar que tenia la feina garantida), no troba feina, veu empitjorades les seves condicions laborals, etcètera; provoca que moltes persones puguin pensar que allò també els pugui passar a ells a curt o mitjà termini i que es decideixin a gastar menys en previsió d’una possible situació futura on passi per problemes econòmics. Aquesta situació es pot donar o no, però davant de la por, molta gent frena el seu consum per el que pugui passar.

Si a tot això li sumem les restriccions per part dels bancs a l’hora de donar crèdits, tenim el terreny abonat per a una gran caiguda del consum.

En un canvi de context tant gran, les característiques del consumidor, les variables que té en compte a l’hora de fer una compra o no i les seves preferències, canvien i molt.  És en aquest aspecte, on els departaments de màrqueting de moltes empreses, tenen molta feina a fer, perquè un canvi tant important en el perfil del consumidor i de les seves actituds, comporta a l’hora un canvi en les seves motivacions i això ha de venir acompanyat d’un canvi per part de les empreses a l’hora d’oferir productes al seu target; i de quina manera els ofereix; o aquestes corren un risc massa elevat de perdre clients.

Recentment ESADE ha publicat un estudi  on, entre altres coses, es destaquen els 8 aspectes en els quals, el canvi d’actitud del consumidor, ha estat més important a causa d’aquesta recessió. Aquests canvis, de major a menor importància, són els següents:

El consumidor:

1-      Busca més ofertes

2-      Fa compres més petites

3-      Només compra el que busca

4-      Li costa més decidir-se

5-      Entra i no compra

6-      És menys fidel

7-      Té una actitud més apagada

8-      Va menys sovint a comprar

Es evident que qualsevol departament de marketing de qualsevol empresa, ha de tenir molt presents aquests aspectes, si no volen patir també les conseqüències de la crisi.

Perfil del consumidor de la crisi

Perfil del consumidor de la crisi, segons estudi d’ESADE, al programa Àgora de TV3

Fent un breu resum del que comporta cadascun d’aquests canvis per a una empresa, podríem comentar el següent:

1-      Fer ofertes de tant en tant està bé, però ja se sap que les empreses no poden abusar d’elles. Les ofertes són una bona eina per atraure a nous client per a què provin el teu producte, però a la llarga, són una arma de doble tall. Si les utilitzes constantment, el consumidor s’acaba acostumant a elles i quan tornes els productes al preu habitual, el percep com a massa car i et deixa de comprar. Com a exemple, tenim el que li va passar a Mc Donald’s quan va començar a oferir productes a 1 euro durant uns mesos. Els consumidors d’aquells productes, es van acostumar a comprar-los a 1 euro  i quan aquests productes van tornar al seu preu normal, van patir una gran caiguda de les vendes, cosa que va fer que a la llarga, Mc Donald’s hagués de vendre aquells productes permanentment a 1 euro.

2-      Per a les compres petites, amb el que crec que ens hauríem de quedar és amb el mateix que amb el de compra el que busca. El consumidor ja no es permet tants capricis com abans, molts d’ells ja no se’n permeten cap ni un, per el què hauríem de centrar la nostra estratègia en fer que el consumidor vagi a buscar expressament el nostre producte (pull), més que esperar que un cop se’l troba a la botiga, decideixi comprar-lo per impuls o més o menys meditadament. Per aconseguir que el consumidor vagi a buscar expressament el nostre producte, hi ha dues eines imprescindibles: internet i les xarxes socials.

3-      Per a la dificultat a l’hora de prendre una decisió, internet torna a ser clau. Molts consumidors estan agafant l’hàbit d’informar-se a través de la xarxa primer; i després anar a comprar a la botiga. Tenir una informació acurada i de qualitat a la xarxa, que faciliti la vida al nostre possible consumidor, que l’hi expliqui bé quins beneficis pot aportar-li el nostre producte i que el motivi a escollir-nos a nosaltres enlloc de a la competència, és quelcom imprescindible. També és molt important la informació que donem al producte físic o al seu embalatge. Cada dia més i més consumidors examinen curosament un article abans de comprar-lo, llegint atentament a les etiquetes quines són les seves propietats, de quins materials estan fets, etcètera.

4-      Que entri i no compri és una conseqüència d’anar a un lloc a comprar sense saber específicament què és el que es vol adquirir. Una raó més per motivar al possible consumidor a què quan vagi a comprar, estigui prèviament decidit a fer-se amb el nostre producte; i no esperar a que prengui la decisió a la botiga. El mateix podríem dir per a tenir una actitud més apagada i anar menys sovint a comprar. Baixa el consum de caprici i compulsiu, guanya punts el consum més meditat.

5-      Que el consumidor sigui menys fidel, és una raó prou potent per ser millors que la nostra competència i oferir uns beneficis més grans al nostre possible consumidor.  A part de ser de millor qualitat, de tenir una millor relació qualitat preu o qualsevol altre aspecte que pugui interessar al consumidor, és molt important comunicar bé les característiques del nostre producte o servei i saber trobar els nostres possibles consumidors, essent el més efectius possibles en aquest procés. Un cop més internet i les xarxes socials hi juguen el seu important paper. Fer una especial menció a les xarxes socials, ja que són una eina que ens permet conèixer de primera mà quines són les inquietuds i necessitats dels nostres possibles consumidors i molts cops, ells mateixos seran els que ens diran que busquen i en que podem millorar. Informació valuosíssima que podem tenir al nostre abast, amb ben poc esforç.

Estem davant d’un consumidor més informat, que busca i triga més a l’hora de prendre una decisió de compra. Aquests és un canvi molt important, però que lluny de veure-ho com una amenaça, s’ha de veure com una oportunitat. Si som millors que la nostra competència, fantàstic! Ja ens va bé que el consumidor busqui, li oferim la informació que necessita i ell solet es decidirà per el millor producte, és a dir, el nostre. La clau està en fer arribar aquesta informació i en fer-ho correctament.

Aquesta és només una petita aproximació als immensos canvis d’actituds que s’estan donant per part dels consumidors. La societat canvia molt ràpidament i el màrqueting també ho ha de fer, perquè si tu no puges al tren, un altre ho farà per tu.

Quines creieu que són les coses que han de canviar al món del màrqueting per adaptar-se als canvis d’actitud dels consumidors? Aquesta crisi representarà un abans i un després per al màrqueting?