No confio en el SEO, primera part

L’altre dia a la nit, estava donant un cop d’ull al Twitter i em vaig topar amb un article sobre SEO que em va agradar molt, que em va fer reflexionar i em va ajudar a acabar d’aclarir-me una qüestió que rondava el meu cap des de feia molt temps: la perspectiva negativa amb la que actualment s’enfoca el SEO, en la major part dels casos.

M’explicaré, perquè el títol és bastant contundent i pot portar a interpretacions errònies. El SEO consisteix en l’aplicació de tot un seguit de tècniques ideades per aconseguir que el teu site es situí el més amunt possible en el resultat de les recerques a Google i a altres buscadors; i així assolir el nombre de visites més alt possible. La meva falta de confiança en el SEO recau en la manera en com majoritàriament aquest s’enfoca. Tot i així, crec que hi ha una filosofia diferent a l’hora d’implementar el SEO i és aquesta en la que crec. Anem a pams:

Quin és l’objectiu de Google?

Google (i els altres buscadors), entesa com a empresa que ofereix un servei als seus clients, el que busca és que aquest servei ofert sigui de la major qualitat possible. En aquest cas, el que Google ens ofereix és un buscador que ens permeti trobar el que busquem (el web idoni) el més ràpid i directe possible. I una cosa bàsica per a que aquest servei sigui de la major qualitat possible, és que els webs que millor resolen aquesta necessitat, surtin als primers llocs.

La seva diferenciació és basa, en bona part, en el fet que la gent a Google troba habitualment el que busca i a més, d’una manera ràpida. Per al seu negoci hi ha dues qüestions bàsiques: oferir sempre els millors webs en primera posició i que la recerca sigui el més ràpida possible (si ens hi fixem, cada cop que realitzem una recerca, ens diu el nombre de resultats trobats i el temps que s’ha trigat a elaborar el llistat, que sol ser molt inferior al segon).

recerca a Google

Exemple d’una cerca a Google: Podem veure-hi el nombre de resultats trobats i el temps que s’ha trigat a realitzar el llistat.
Nota: El fet que Marketing en Català posicioni tant bé en aquesta cerca, probablement és perquè Google ofereix resultats de cerques personalitzats. Per tant, com que Google sap que jo entro molt a aquest site (quin remei), enten que m’agrada i per això me’l situa tant amunt.

Per aconseguir això, Google fa servir un algoritme amb molts paràmetres que valoren quins són els webs que millor resolen les recerques efectuades; i els webs que millors resultats obtenen per aquella recerca, es situaran a les primeres posicions.

Aquesta és una qüestió importantíssima, cabdal per a moltíssims negocis, especialment per a aquells que viuen del transit al seu site. Com més amunt surts al llistat, més visites tens; molt especialment si acostumes a sortir el primer a les recerques, ja que més del  50% de les visites, se l’emporten sites situats al primer lloc. És així doncs com les empreses senten l’imperiosa necessitat de sortir a Google el més amunt possible. Per resoldre aquesta necessitat, es crea el SEO, que busca aconseguir precisament això.

La “cara amarga” del SEO

I aquí ve el motiu de la meva falta de confiança en el SEO (o més ben dit, en com s’enfoca actualment).

Per aconseguir posicionar-se el més amunt possible, el SEO mira d’entendre el millor possible com està configurat l’algoritme de Google, algoritme que mai podrà conèixer del tot perquè, evidentment, Google mai fa públic. Llavors, s’elaboren unes tècniques per obtenir els millors resultats possibles dins aquest algoritme. Per exemple, és sabut que per a Google és molt important que tinguis molts links apuntant al teu site; per tant, una de les tècniques del SEO, consistirà en aconseguir aquests links que enllacin al teu web. A això se li’n diu, linkbuilding.

Ara bé, aquí ve la meva desconfiança cap al SEO: La manera en com s’enfoquen tot aquest seguit de tècniques.

Bona part del SEO que es fa actualment és preocupa bàsicament en conèixer i implementar tot un seguit de tècniques que maximitzin l’algoritme. No es preocupa per crear un bon contingut, no es preocupa per fer un site agradable i fàcil de navegar-hi, entre d’altres. D’aquesta manera el que es fa és ignorar completament la filosofia i les necessitats de Google. Al cap i a la fi, el nostre web és com un producte o servei i Google com un client, nosaltres li oferim i ell el compra (el situa a dalt de les llistes) o no (el situa ben avall de les llistes).

Per tant, si una bona estratègia de màrqueting s’ha de basar imperiosament en solucionar de la millor manera possible les necessitats del teu client i en aportar-li el màxim valor possible, com no ens cansem de repetir; és evident que bona part del SEO això no ho està fent ni de bon tros, perquè enlloc de centrar-se en crear el millor web possible, amb la millor informació i fer un site ben estructurat i on sigui agradable navegar-hi  (què és més o menys el que demanda Google), el SEO d’avui en dia es centra en descobrir l’algoritme de Google i aplicar les tècniques que permetin maximitzar-ne el resultat. En altres paraules, la filosofia de bona part del SEO actual es basa en l’engany, en fer creure a Google que el teu site és el millor quan en realitat no ho és i l’únic que fas és fer-li creure que ho ets. Et maquilles, et poses guapo, t’operes si cal, però en realitat no ets el que l’hi estàs fent creure a Google.

Tornant al que hem dit més amunt, la relació web – Google, a l’hora de posicionar-se online és totalment comparable a la relació client – consumidor a l’hora de comprar un producte; i precisament el màrqueting es dedica a gestionar aquesta relació de forma eficient. Entenent-ho i recordant això que diem tants cops i no ens cansem de repetir, que una bona estratègia de màrqueting  (com la vida mateixa), ha de basar-se en dir la veritat al teu client (perquè entre altres coses i deixant de banda valors morals, que t’atrapin enganyant, de ben segur que et sortirà caríssim); podrem deduir que una estratègia basada en enganyar al teu client (Google en aquest cas) no ens pot acabar portant a bon port. I això és exactament el que passa amb bona part del SEO; de la manera que s’enfoca actualment, el que s’està fent d’una manera o altra és intentar enganyar a Google.

Per posar un exemple i comparar, es com si tu fas sabates (un web), les vens com si fossin unes sabates d’una enorme qualitat (estratègies SEO que maximitzen l’algoritme), el consumidor te les compra (Google et posiciona al primer/s lloc/s) i al cap d’una setmana, aquestes sabates se l’hi estripen sense haver-les maltractat (Google fa un nou algoritme i descobreix que has fet servir tots els trucs haguts i per haver per maximitzar l’algoritme). És evident que aquella persona, gairebé amb tota seguretat, no es tornarà a acostar per la teva botiga ni per casualitat. És el mateix que farà Google: per una banda et penalitzarà per haver-lo enganyat i per l’altra, quan descobreixi que en realitat el teu site no era tant bo, el baixarà de posició encara més.

Però no tot el SEO és així, hi ha el SEO que el que busca realment és millorar el seu site de veritat, aquest és el SEO que m’agrada, aquest és el SEO en el que confio. Encara que malauradament, molt em temo que ara per ara, la majoria no actuen així.

A la segona part de l’article, en parlarem.

Màrqueting

El màrqueting és una ciència que estudia i gestiona la relació entre les empreses i els seus actuals o possibles clients. En aquesta relació, les empreses busquen resoldre les necessitats dels consumidors, obtenint-ne a canvi un benefici.

El màrqueting és un concepte tant ampli, que no podem explicar tot el que involucra només amb un petit post. És per això que, entre altres coses, aquest bloc està dedicat íntegrament a aquesta ciència.

Bàsicament, el màrqueting el que busca és trobar la manera de satisfer les necessitats dels consumidors d’un mercat determinat i comunicar eficientment a aquests consumidors, que el producte o servei ofert són la millor alternativa per a satisfer aquestes necessitats.

El màrqueting, a part de satisfer necessitats, buscar generar valor tant per als seus consumidors, com per a la pròpia empresa comercialitzadora. Aquest valor serà creat per el producte o servei ofert per l’empresa i el seu objectiu serà generar la major satisfacció possible al client en qüestió i obtenir el benefici que s’espera en retorn, per part del client.

Podem dividir el procés de màrqueting en 5 etapes ben àmplies:

–          Comprensió de les necessitats del mercat i dels nostres possibles consumidors.

–          Elaboració de productes o serveis, que siguin capaços de satisfer de la millor manera possible aquestes necessitats i que aportin valor als consumidors.

–          Comunicació al nostre públic objectiu de l’existència del nostre producte o servei que resol com cap altre les seves necessitats

–          Compra del nostre producte: creació de relacions rentables (per a l’empresa) amb al client  i que satisfan les seves necessitats de la millor manera possible (per al consumidor). Captem benefici per part del client a canvi de resoldre les seves necessitats.

–          Fidelització: Mantenir aquesta relació amb el nostre client, a canvi de seguir oferint-los la millor alternativa i que el nostre producte o servei sigui el que més valor li aporti.

Aquest “valor” i aquesta “resolució de les necessitats” seran paràmetres subjectius que dependran de moltes variables; i de les percepcions i preferències individuals de cada persona.

Mkt mix

Les “4 P” del màrqueting, han conformat el Màrqueting Mix fins ara.

Les “4 P” del màrqueting

Sovint s’han dividit els processos de màrqueting en 4 grups que fins ara conformaven el “màrqueting mix” de l’empresa. Aquests són anomenats popularment com les “4 P”, a causa que el nom de tots quatre en anglès, comença per P:

–          Producte (Product)

–          Preu (Price)

–          Comunicació (Promotion)

–          Distribució (Place)

A les 4 P hi dedicarem un apartat en especial, més endavant.

Si no us ha agradat la meva definició de màrqueting, aquí us en deixo algunes altres:

–          “El procés social i administratiu a través del qual, grups i individus satisfan les seves necessitats mitjançant la creació i intercanvi de béns i serveis”  – Philip Kotler

–          “ El procés amb el que les empreses creen valor per als seus clients i construeixen fortes relacions amb ells, amb el propòsit d’obtenir a canvi valor procedent d’aquests clients” – Gary Armstrong i Philip Kotler

Les oportunitats de la crisi: “gasolineres low cost”

En època de crisi, especialment en una de tant dura com la que estem patint, és molt comú sentir frases de l’estil: “les crisis són excel·lents oportunitats per fer moltes coses”. D’acord, la frase en si és molt maca i optimista, però realment en un temps on tot són notícies d’acomiadaments, d’empreses que tanquen, de retallades, de desnonaments… té sentit dir una cosa com aquesta? SÍ! de fet és una gran veritat.

Altra cosa és que més o menys tothom viu situacions complicades amb la crisi, que actualment tot és molt més complicat que en un passat recent i que el nostre nivell de vida ha empitjorat als últims anys, això és innegable. Però tot i així, la crisi ens dona una oportunitat per a millorar personalment, aprendre moltes coses i renéixer de les nostres cendres com l’au fènix.

Si, avui estic molt filosòfic i us preguntareu, que té a veure tot això amb el màrqueting? Doncs molt. I per il·lustrar-ho, ho farem amb un exemple.

Una crisi canvia el paradigma de moltes coses i per al que ens interessa, que és el màrqueting, el que és més notori, és el canvi en les preferències i decisions dels consumidors a l’hora de comprar. Si normalment el preu d’un producte és una variable cabdal per gairebé tothom, a l’hora de decidir una compra en una època com aquesta, encara ho és més, especialment per a les persones amb nivells d’ingressos de baixos a mitjans, que no deixa de ser la gran majoria de persones que viuen, treballen i consumeixen, en un mercat determinat.

Quan les persones veuen disminuïda la seva renda, automàticament (en la majoria d’elles) s’activa una mena d’alarma que els impulsa a controlar més el que es compra i a mirar d’estalviar al màxim en cadascuna de les coses en les que es realitzi una despesa. Això passa amb persones que necessiten imperiosament estalviar i també amb d’altres que potser no ho necessiten tant però, l’”efecte pànic” creat per les constants notícies desastroses i el fet de veure habitualment al teu voltant gent que ho passa malament, fa que a tu també se t’activin les alarmes, encara que potser no ho necessites tant imperiosament. Això passa amb la immensa majoria de persones. Tot i així, n’hi ha que són més partidàries del “carpe diem” i de seguir gastant igual es tinguin o no problemes econòmics. L’ésser humà és tant complex que habitualment ens trobarem gran multitud de reaccions a una mateixa circumstància.

De totes maneres, com que la reacció de la gran majoria de gent sol ser l’estalvi i la contenció de la despesa, davant de possibles futures adversitats, haurem de contemplar aquesta important circumstància de cara a analitzar el nou escenari de consum en època de crisi.

Per tant, tenim que en època de crisi, les necessitats de les persones canvien i en aquest canvi, el que segurament augmenta més, és la necessitat d’estalviar o obtenir els productes que satisfacin les teves necessitats a un preu menor.

Pensem en un producte que a la societat del segle XXI li és gairebé imprescindible, que tot i els constants i accentuats augments de preu, segueix presentant uns nivells de consum bastant estables, que les alternatives per deixar de consumir-ne solen ser o més costoses pel que fa a la inversió en temps, o directament inviables. En definitiva, que no podem prescindir-hi. Què se us ve al cap? Si no ho teniu clar, torneu a mirar el títol de l’article. I el producte en qüestió és… la gasolina!

cotxe

El cotxe s’ha convertit en una necessitat gairebé imprescindible, per a la societat del segle XXI

Anar amb cotxe s’ha convertit gairebé en una necessitat inevitable per a la immensa majoria de les persones de la nostra societat. El cotxe és un mitja de transport que ens permet arribar gairebé a tot arreu, d’una manera ràpida i per a molts amena i que a més, no ens sotmet als horaris del transport públic (si faig cinc minuts tard, m’hauré d’esperar mitja hora més) i ens estalvia una enorme quantitat de temps.

Tot això ha fet que a dia d’avui, molta gent no pugui prescindir del cotxe i per a funcionar, què necessita un cotxe? Gasolina!

Aquesta dificultat per prescindir del cotxe, converteix a la gasolina en un bé necessari. Un bé immune als increïbles augments de preu que aquest ha sofert. En set anys, la gasolina ha doblat el seu preu de venda per litre i en canvi, el consum d’aquesta no se n’ha ressentit gaire.

Aquest grandíssim augment de preu d’un bé que podem considerar necessari, combinat amb la crisi econòmica que vivim, crea un cocktail de necessitats dels consumidors, resoltes per una idea relativament innovadora: les gasolineres “low cost”.

Si no podem evitar comprar gasolina i a més a més, estem veient el nostre nivell de renda disminuït i a la vegada contemplant, com el preu de la gasolina s’enfila pels núvols sense retrocés. Si per a nosaltres el preu és una variable vital a l’hora de consumir però fins ara, era impossible comprar gasolina més barata, ja que totes les petrolieres semblaven posar-se d’acord en establir uns preus que no variaven gairebé gens d’unes a altres. I de cop, apareixen unes gasolineres on, sistemàticament el preu de venda de la gasolina és molt més barat que a les gasolineres tradicionals. Què fem? A on anem a posar gasolina a partir d’ara?

En la combinació d’aquestes dues necessitats (la inevitable de posar gasolina i la d’estalviar inherent a la crisi) recau l’èxit de les “gasolineres low cost”. Èxit que al meu parer, és totalment indiscutible, ja que només cal acostar-s’hi a una i gairebé segur, sigui l’hora que sigui, hauràs de fer cua per posar gasolina. Aquest penso què és un indicador bastant potent.

gasolinera_low

Exemple de “gasolinera low cost”
Font: http://www.petrolowcost.com

Actualment estem en un moment molt incipient de la vida d’aquest tipus de gasolineres. Moltes localitats encara no en disposen i les gasolineres tradicionals, penso que encara no s’acaben de situar amb la nova competència. Encara haurà de passar un temps per veure si trontolla o no el mercat de la gasolina i com s’adapta tothom a aquesta nova situació. De possibles conseqüències tenim, des de la baixada de preus generalitzada a les gasolineres tradicionals (això si no hi ha acords de preus entre tots els actors d’aquesta obra) a la creació d’una nova bombolla d’aquests tipus de negoci, al veure la gent una oportunitat d’obtenir molts beneficis en poc temps.

No farem càbales sobre el que pugui passar. Això si, m’agradaria comentar una última cosa. Més enllà de la bona visió de mercat que han tingut els impulsors de la idea de les “gasolineres low cost” i que han sabut satisfer una necessitat ben latent en els consumidors d’avui dia, aquests tipus de negoci, estan mostrant una comprensió del consumidor i de les seves necessitats molt bona. Com a exemple, tenim una gasolinera del meu poble, que a les poques setmanes d’obrir, és va adonar que l’allau de consumidors feia que es creessin enormes cues gairebé a tothora. Doncs per resoldre aquest inconvenient tant per a la gasolinera (grans cues poden fer desistir al consumidor i que aquest marxi a un altre establiment) com per al consumidor (fer cua és un punt negatiu per a tothom a l’hora de comprar), s’han empescat una bona idea: si vas a posar gasolina a hores inhabituals (ara no recordo exactament el rang horari), podràs posar-la a un preu encara més barat.

Tenen a un consumidor que es fixa gairebé única i exclusivament en el preu a l’hora de comprar; i per animar-los a comprar a altres hores i evitar cues, fan una cosa tant lògica i palmària com eficaç, per incentivar-los a anar-hi a altres hores: baixar encara més els preus.

En aquest cas, l’èxit consisteix un cop més, a resoldre les necessitats dels teus consumidors i a tenir un bon coneixement d’aquests i d’aquestes necessitats.

Quin creieu que és el futur del mercat de la gasolina? S’hauran d’adaptar les gasolineres tradicionals per combatre als seus nous competidors, que a la vegada semblen estar més connectats amb la realitat?

Adapta’t al teu client! Primer pas: Parla-li en la seva llengua

Com hem comentat algun altre cop, el màrqueting es debat entre dues variables podríem dir-ne, gairebé oposades: la inversió de recursos i la adaptació al consumidor. Cada consumidor és un món i és per això que el “màrqueting perfecte” seria elaborar una estratègia absolutament personalitzada per a cadascun dels teus consumidors. Com suposo que coincidireu amb mi, això actualment no és possible, perquè suposaria una despesa elevadíssima de recursos, excessiva per a qualsevol empresa.

És per això que les estratègies de màrqueting es realitzen combinant aquestes dues variables, en el que es considera la magnitud adequada de cadascuna d’elles (cada empresa tindrà el seu mix).

Per aquesta raó és per la que existeix la segmentació de mercats, procés a través del qual les empreses aglutinen consumidors en grups el més homogenis possible i amb els que buscarà interactuar d’una mateixa manera (perquè considera que son semblants en els seus gustos, decisions de compra, estils de vida…). Per a segmentar haurem de tenir en compte una o diverses variables sobre les que basar la nostra segmentació, però aquest és un concepte que tocarem més endavant.

Estr_mkt

Les estratègies de màrqueting s’el.laboren, entre moltes altres coses, adaptant-se el màxim possibe al client, tenint en compte els recursos disponibles i l’eficiència econòmica.
Al gràfic: Com més despesa en recursos més adaptació al client i viceversa. La clau és trobar el punt d’eficiència i implemantar-ho a l’estratègia

Per a una empresa que vol realitzar un bon màrqueting, és evident que necessita imperiosament adaptar-se als seus consumidors i una manera ben senzilla de fer-ho és parlant-los en la seva llengua.

Molta gent considera la llengua com un simple vehicle de comunicació, que només serveix per a interactuar amb altres persones i que és solament una eina per establir aquest intercanvi d’informació. La veritat és que és molt més que això.

Sense entrar en temes filològics més profunds i centrant-nos en el tema que ens toca, què és el comportament del consumidor, hem de comentar que per a algú, sempre és millor que et dirigeixis a ell en la llengua amb la que s’identifica, que ho facis en una altra que entén, però no és la seva.

Posem-nos en el cas, imagineu-vos que us esteu informant sobre un producte d’una marca amb unes característiques excel·lents, que us agrada molt, que satisfà a la perfecció el que heu anat a buscar, etcètera; i la persona us informa en una llengua que enteneu, però no la vostra. Evidentment, quedaríeu amb sensacions molt positives, perquè el producte us satisfà, us han atès molt bé…  Però encara voleu mirar una altra marca per comparar. Resulta que aquesta marca té exactament les mateixes característiques que la marca anterior, res millor ni res pitjor, però la persona que us atén ho fa en la vostra llengua (amb la que vosaltres us identifiqueu), a primer cop d’ull no en som conscients però, gairebé segur que ens ha deixat millors sensacions la segona marca que la primera, només pel simple fet d’haver estat atesos en la nostra llengua. La primera marca era fantàstica, la persona que ens atenia també. La segona marca també era fantàstica, la persona que ens atenia també i a més, ens parlava en la nostra llengua, cosa que inconscientment sempre sona més dolçament a la nostra oïda.

Aquesta teoria no és un invent meu, si us hi fixeu, cada cop més, les webs estan traduïdes a més idiomes, hi ha anuncis i publicitats en més idiomes, informació en més idiomes… A tall d’exemple, Google, què és el paradigma de l’adaptació al seu “consumidor”, té el web traduït a unes 60 llengües! Algunes d’elles llengües sense un estat al darrere com seria el cas del català, el basc o el gallec.

Pensareu que no he descobert la patata amb aquest post; hi estic totalment d’acord, però sembla que algunes empreses encara no han entès prou bé aquest raonament. Ara us explicaré un cas personal.

L’altre dia, rebo una trucada d’una companyia telefònica de la qual havia sigut client durant molts anys, però m’hi vaig donar de baixa. La companyia en qüestió, és proposava recuperar-me com a client, mitjançant el sistema habitual de les companyies telefòniques de bombardejar la gent a trucades (metodologia que no em sembla la més correcta, però això ja és un altre tema), fent-los una mitja de trenta ofertes per segon . Doncs, desconsiderat de mi, em va donar per respondre la trucada en la meva llengua, el català. I aquí la meva sorpresa, a continuació va venir una resposta més que indignada de la operadora, recriminant-me durament el fet d’haver-me dirigit a ella en català. Les tornes s’havien canviat: no hem quedat en que les empreses s’han d’adaptar als seus consumidors? No hauria de ser el consumidor el que recriminés a la operadora el fet de ser incapaç d’entendre la llengua del consumidor? Doncs no, va ser a l’inrevés, cosa que com a “marketer” em va deixar bastant perplex. Les raons d’aquest “canvi de tornes” tenen molt més a veure amb raons polítiques que amb temes referents al màrqueting, per tant, no ho comentarem. La meva resposta va ser la següent: “Resulta que el client (possible client en aquest cas) soc jo i com a tal, tinc dret a que com a mínim s’entengui la meva llengua per part de l’empresa que vol que li pagui una quota. Si això no és possible, doncs no seré client d’aquesta empresa i molt menys si les operadores es dediquen a recriminar-me el fet que m’expressi en la meva llengua”. La operadora, tot i no entendre el català, sembla que va entendre el que li vaig dir i em va penjar.

Sense entrar en temes personals, aquesta trucada és una excel·lent manera de perdre a un client, d’una forma potser definitiva. Sembla mentida que una companyia d’aquestes dimensions sigui incapaç d’entendre això i el pitjor de tot, és que no és el primer cop que em passa. Realment, no surt a compte tenir un parell d’operadores a Catalunya, que es dediquin a aquest mercat i que siguin capaces d’entendre i expressar-se en català? Des del meu punt de vista si, surt molt a compte.

El tema lingüístic és complicat, i més quan estem parlant del mercat català, al qual hi ha un llarg historial polític de persecució del català i per això, té un nombre indeterminat de consumidors (prou considerable), per als quals el tema lingüístic és una qüestió molt important; i que la marca en qüestió utilitzi la llengua catalana o no en l’etiquetatge, webs, fulletons… és una variable cabdal a l’hora de decidir-se a comprar un o altre producte. De totes maneres, parlis català, castellà, anglès, rus, txec o amazig, a ningú li fa la més mínima gràcia el fet de ser recriminat per parlar la teva llengua. Les reaccions podran ser diferents; des de la indignació com la meva a la passivitat i canvi immediat de llengua, però el que gairebé mai canvia és el resultat final: la no compra del producte o servei que es vol vendre.

Consum linguistic

Indignació a les xarxes socials per la negativa de Granini a etiquetar en català

Sembla mentida, però mentre escric aquest article, arriba als meus ulls aquesta notícia sobre la negativa de Granini d’etiquetar en català. La reacció per part del consumidor no s’ha fet esperar i entre altres, ha generat un allau de missatges al mur del Facebook de Granini  i una etiqueta a Twitter, que s’ha convertit en tendència a Catalunya, on s’insta al boicot a aquesta marca.

Com veieu, el tema lingüístic és important per atraure consumidors i encara més, si actues en un mercat on hi ha una alta sensibilitat lingüística per una llengua minoritària. Evidentment, les empreses no tenen culpa de la situació de les llengües autòctones minoritzades, però si volen vendre en un mercat determinat, tenen la responsabilitat de conèixer i comprendre el context en el que es mouen i als seus possibles consumidors, sinó, corren el risc que els passin coses com aquestes.

Posicionament

El posicionament és la imatge que tenen els consumidors de la nostra empresa o marca, en relació a diferents variables o atributs. Per exemple, si la majoria de les persones interessades pel mercat en el que operem, consideren que la nostra és una marca cara, aquesta estarà posicionada com una marca de preu alt.

El posicionament és un concepte totalment subjectiu, ja que depèn de la percepció individual sobre la teva marca o empresa que tingui cadascú. Per exemple, una persona podrà creure que la nostra és una marca d’una qualitat excel·lent, mentre que un consumidor insatisfet, pot arribar a pensar que és de molt mala qualitat.

Normalment, les empreses decideixen quin és el posicionament desitjat per a la seva/es marca/ques i totes les estratègies de màrqueting, aniran encarades a assolir o reforçar aquest posicionament. Tot i així, mai s’aconsegueix el resultat perfecte (que tothom et percebi exactament com la empresa vol que la percebis) a causa de la subjectivitat del concepte, abans esmentada.

Per tant, l’objectiu de l’empresa a nivell de posicionament, consistirà en que el major nombre de persones possible, concebin a la marca o empresa el més a prop possible del posicionament desitjat.

El posicionament de la teva empresa, sempre va en relació a una o diverses variables i en comparació amb els teus competidors. Els consumidors tenen una percepció determinada de la teva marca en relació a diferents variables com poden ser el preu, la qualitat, l’aroma, el sabor, etcètera i també en comparació a les marques dels teus competidors. La marca X d’una altra empresa és de major qualitat que la teva però és més cara, per exemple.

Podríem dir que el posicionament té dues cares: El posicionament desitjat per la empresa i com la pròpia empresa percep la seva pròpia marca o producte i per altra banda, el què és més important, la percepció que els nostres consumidors o possibles consumidors tenen de nosaltres. Segons un expert en posicionament: “ Els productes es creen a la fàbrica, però les marques es creen a la ment”

Mapa de posicionament

El mapa de posicionament acostuma a ser un gràfic de dos eixos, en els que es situa el posicionament de l’empresa en relació a dues variables i habitualment, en comparació amb els seus competidors. Les variables més comuns amb les que es realitzen els mapes de posicionament, acostumen a ser el Preu i la Qualitat, tot i que podem fer tants mapes de posicionament com variables vulguem o puguem estudiar conjuntament.

Els mapes de posicionament són una eina que ens permet estudiar d’una manera molt clara, com està situada la nostra marca o empresa a la ment dels consumidors. Tot i així, hem d’anar molt en compte, perquè és una visió massa simplista d’un concepte molt complex com és el posicionament. L’hem de tenir en compte, però no ens podem basar només en un mapa de posicionament per elaborar la nostra estratègia .

A continuació, us mostraré un exemple de mapa de posicionament. En aquest cas, serà sobre com i on situo jo com a consumidor, aquestes diferents marques de refrescos.

Mapa_Posicionament_Refrescos_Guillem

Exemple de Mapa de Posicionament
Nota: – D’Esquerra a dreta: De Pitjor gust a millor gust (A l’esquerra del tot seria molt mal gust i a la dreta del tot molt bon gust)
– De Baix a Dalt: De Preu més alt a millor preu (Com és a baix al gràfic, percepció de preu més alt, com més amunt al gràfic percepció de preu més baix)

Aquest és un mapa de posicionament personal, que reflecteix com percebo els següents tipus de refrescos en relació a les variables Preu i Bon Gust.  Els mapes de posicionament s’acostumen a elaborar a través dels resultats extrets d’investigacions de mercat, enquestes, etcètera, elaborant-los a partir d’una mitjana de totes les respostes obtingudes. Però evidentment, cadascú té un “mapa de posicionament” al seu cap i per exemplificar-ho, he cregut convenient mostrar les meves preferències en aquest àmbit.

En aquest mapa es mostres diversos competidors directes (Pepsi i Coca-Cola) amb altres competidors indirectes (Nestea i Trina), que tot i no ser el mateix que les begudes anteriors, competeixen amb les primeres, intentant satisfer la necessitat puntual  per part del consumidor, de prendre un refresc (tu quan vas a un bar a prendre alguna cosa amb els amics, t’has de decidir si demanes una Pepsi, una Coca-Cola, un Nestea, un Trina…  per tant, aquestes begudes estant competint entre elles).

En el meu cas, com que no m’agraden les begudes amb gas, descarto d’entrada tant Pepsi com Coca-Cola a l’hora de demanar i per això, considero que no tenen bon gust (a l’esquerra del tot mapa). Per altra banda, Nestea i Trina m’agraden, una mica més Nestea que Trina (per això apareix una mica més a la dreta del gràfic que Trina), però considero que Trina té un millor preu que Nestea. Així que el més segur, és que quan vagi a prendre alguna cosa amb els meus amics, la meva decisió girarà entorn de Trina o Nestea (això suposant que no hi ha més alternatives) i acabaré decidint-me per l’un o per l’altre, segons lo garrepa que estigui aquell dia, si em ve de gust una cosa o una altra, si tirant una moneda surt cara; o creu o qualsevol cosa que em roti pel cap a l’hora de prendre una decisió.

Com veieu, si aquesta procés de pressa de decisions ja és altament complex per a una simple persona, imagineu-vos fent prediccions sobre milions i milions de consumidors!

Molts mapes de posicionament també incorporen la quota de mercat de cada marca, il·lustrant-ho representant les marques amb cercles de mesures variables (Un cercle més gran significarà que aquella marca té més quota de mercat que les altres).

Abans d’acabar l’article, m’agradaria comentar-vos que pel que fa a la variable del preu, segurament és la més fàcil de posicionar, perquè si volem posicionar una de les nostres marques com a marca cara, per exemple, el primer que haurem de fer és fixar-hi un preu alt. Tot i així, tenir un preu alt no sempre significa que les persones et perceben com a una marca cara. L’ésser humà és tant complex, que podríem posar un preu pels núvols i la majoria podria arribar a pensar que la nostra és una marca barata. Difícil, però pot passar. Tot i així, pel que fa al preu, tenim una eina molt directa per fer lliscar la nostra marca amunt i avall al mapa de posicionament: el preu que nosaltres establim.

Un exemple d’això podria ser-ho Mc Donald’s. La immensa majoria de la gent percep Mc Donald’s com un restaurant de menjar ràpid amb preus molt baixos. Doncs, hi ha persones que opinen que Mc Donald’s de preus baixos res de res, que pel menjar que ens donen el que ens cobren és més que excessiu. En el cas que els segons tinguessin raó, estaríem en un cas en que la empresa estableix uns preus alts, però els consumidors ho perceben com a preu baix.

PD: Després de compartir el meu mapa de posicionament personal, espero que les diferents marques representades em donin una bona recompensa per la informació valuosíssima que els estic donant. Bé, excepte Pepsi i Coca-Cola, que no crec que estiguin gaire interessats en mi com a consumidor, després de comentar que no m’agraden les begudes amb gas. De totes maneres, conec a molta gent que els hi agrada aquest tipus de beguda.

En marxa la secció “conceptes de màrqueting”!

Com vam comentar fa unes setmanes, estem a punt d’obrir una nova secció al blog, on definirem de la forma més senzilla, amena i aclaridora possible, els conceptes clau del màrqueting. La meva intenció, és aportar el màxim valor possible als lectors d’aquest blog; i és per això que vull explicar, amb les meves pròpies paraules i de la manera més pedagògica possible, cadascun dels conceptes clau del món del màrqueting.

Com a alumne, he pogut viure de primera mà i comprovar la gran diferència que comporta aprendre amb algú apassionat per alguna cosa, que mira de fer entendre a tothom el que vol transmetre de la manera més amena possible, aportant exemples i mirant de motivar als alumnes a interactuar amb l’explicació; comparat amb algú que es limita a deixar anar el discurset protocol·lari i a passar el més ràpid possible l’estona per a marxar a casa a descansar i deixar d’aguantar als alumnes pesats.

No cal que us expliqui amb quin tipus de professor he aprés més, m’han fet estimar la matèria que se’m transmetia i quins m’han fet odiar-la. Com vaig comentar en un post anterior, el fet d’haver tingut un professor del primer tipus a la primera assignatura de màrqueting que vaig cursar, segurament va ser una de les raons per les que m’interessés per aquest món. Tot i que hi ha altres coses més, principalment afinitat personal amb les metodologies a través de les quals es desenvolupa el màrqueting.

Tota aquesta “parrafada”, era només per dir que la meva manera d’aportar-vos valor amb aquesta secció, serà intentant transmetre-us els meus modestos coneixements i fent que a la vegada, passeu una bona estona llegint, sense necessitat d’estar donant ullades constants al Facebook o al Twitter, mentre mireu d’empassar-vos tot el que s’exposa.

Actualment, tinc el meu primer concepte a mig acabar, però m’estic adonant que explicar un concepte de la millor manera possible, (fàcil d’entendre, esclaridor, amb exemples, sense excedir-se en el contingut, sense deixar-se res del més important i si pot ser, amb un toc d’humor) és més difícil del que sembla i sent com soc jo, (que m’agrada revisar les coses una i altra vegada per comprovar que no hi ha cap error) encara em fa trigar més.

No és una excusa, sincerament, penso que val la pena dedicar més temps a fer una cosa que estigui ben feta i sense errades, que fer les coses de pressa i corrents i que després no t’acabin de quedar bé del tot. És per això que també m’agradaria demanar la vostra col·laboració i que comenteu si us plau, que us ha semblat l’explicació de cada concepte. Si m’heu de criticar, feu-ho si us plau, cada crítica constructiva és un tresor, tant per mi, com per Marketing en Català, com ho podria ser per a una empresa. Escoltar als teus consumidors i actuar en conseqüència, és de les millors coses que pots fer al món del màrqueting, sinó la millor.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i ajuda!

Els leads a Internet i com en podem aconseguir a través de Twitter

Com sempre que introdueixo un concepte nou, m’agrada començar parlant del significat d’aquest i posant-ne algun exemple.

Un lead a Internet, és quan un usuari omple un formulari o deixa un correu electrònic de contacte a una empresa, amb la finalitat de rebre informació sobre aquesta empresa, marca o algun dels seus productes. Aquesta interacció es produeix a causa de l’interès de la persona per alguna de les coses que oferim. Aquest pot ser a causa de diverses raons, com per exemple:

–          Està interessat en els productes o serveis que oferim

–          Vol estar informat sobre descomptes i/o promocions

–          Considera interessant el contingut que puguis transmetre-li

Com podem captar leads a través de Twitter?

En aquest article ens centrarem en Twitter. Si volem captar leads mitjançant Twitter, el primer que haurem de fer és oferir quelcom interessant al nostre “públic objectiu”.

Una estratègia bastant efectiva, sota el meu punt de vista, és fer-ho d’una manera indirecta, què és més costós, però que a la llarga generarà leads de major qualitat (que deriven en més vendes). En aquest cas, ens centrarem en el tercer punt comentat anteriorment (considera interessant el contingut que puguis transmetre-li)com a eina per aconseguir aquest lead.

Prèviament, haurem de tenir una comunitat a Twitter que estigui interessada pel mercat en el qual operem i sobre els temes que tractarem. És millor tenir pocs seguidors interessats i que interactuïn amb tu i amb el contingut que comparteixes, que molts els quals t’ignoren sistemàticament (de fet, en això es basa una bona estratègia de social media).

Un cop aconseguit això, generarem contingut interessant per als nostres lectors. Per exemple, si som una empresa de roba esportiva, parlarem habitualment i generarem contingut de qualitat sobre esports: articles d’opinió, actualitat esportiva, curiositats, històries sobre el món de l’esport, etcètera. Això ho anirem combinant amb l’oferiment d’informació sobre els nostres productes i els beneficis que aquests aporten.

Timeline del Twitter

Timeline del Twitter

Hem de tenir present que som una empresa que busca aconseguir vendre, per el que també hem de parlar habitualment dels productes o serveis que oferim, amb la finalitat de vendre’ls. També perquè segurament, molts dels nostres seguidors ens seguiran precisament perquè volen estar informats sobre aquests productes; i no només per llegir articles interessants sobre el sector en qüestió. Tampoc podem abusar i parlar únicament dels nostres productes, perquè llavors hi haurà molta gent que s’avorrirà i ens considerarà “spamejadors”. En aquest cas, el seu interès cap a nosaltres desapareixerà. També estarem renunciant a una bossa important de seguidors, aficionats al nostre mercat en qüestió els quals, en un primer instant només ens seguiran perquè els interessen els articles que publiquem, però que a poc a poc poden anar generant una simpatia cap a la marca i acabar comprant els nostres productes (no només per simpatia cap a la marca, sinó també perquè considera útils els nostres productes).Per tant, haurem de combinar els dos tipus de contingut en la seva justa mesura.

Un cop haguem elaborat aquest contingut de qualitat i haguem captat l’atenció dels nostres seguidors, mirarem d’aconseguir el lead. Col·locarem el formulari o la petició de correu just al final de cada article i a sobre dels comentaris. Ho introduirem amb un missatge que capti l’atenció del lector tal com: “Si vols estar informat sobre totes les novetats de X, introdueix el teu correu aquí i t’avisarem immediatament” o “T’ha agradat aquest article? Si vols llegir-ne més com aquest, omple aquest formulari i t’informarem cada cop que en publiquem un de nou”.

Evidentment, el missatge és important, però la major part de la feina ja està feta: hem elaborat un contingut interessant per al nostre seguidor, se l’ha llegit tot, l’hi ha agradat i ara li proposem que la propera vegada, enlloc de ser ell el que busqui l’article, serem nosaltres els que l’informarem de l’existència d’un nou contingut interessant (li facilitem la vida). Posem-nos a la seva pell: no és mala idea introduir el nostre correu, per a què ens informin cada cop que publiquen un article interessant oi? Menys feina!

És per això que “demanem” el lead al final de l’article. Perquè si s’ha llegit tot l’article, vol dir gairebé segur que l’hi ha interessat el que ha llegit i segurament, estarà disposat a llegir-ne més i en conclusió, serà molt més fàcil que ens deixi el correu electrònic per a què li enviem més informació i/o articles.

Genial, ja hem aconseguit el nostre lead a través de Twitter! Ha costat una mica més, però ja tenim el correu d’un seguidor que, si més no, es mostra interessat per el que publiquem.

En resum, el procediment que hem seguit ha estat el següent:

1-      Generar una comunitat de Twitter amb persones interessades sobre el sector en el que treballa la nostra empresa (En l’exemple que hem posat, roba i equipament esportiu).

2-      Generar contingut interessant i compartir-lo a través de tweets que captin l’atenció dels nostres followers (Seguint amb l’exemple, generant articles d’opinió sobre actualitat esportiva i compartir-los al Twitter amb títols com: “Les dues cares del Barça a la Champions. Les coneixes?”)

3-      Aconseguir que l’article o contingut sigui prou interessant com perquè el nostre follower se’l llegeixi tot.

4-      Un cop llegit l’article i haver aconseguit que li agradi o hagi semblat interessant. Proposar-li que introdueixi el seu correu electrònic per a mantenir-lo informat de totes les novetats. (Introduint el formulari o la petició de correu electrònic amb missatges que despertin el seu interès)

5-      Captar el lead.

Creus que aquesta és una bona estratègia per captar leads a través de Twitter? Quina en proposaries tu?