Arxiu de la categoria: Màrqueting Online

No confio en el SEO, segona part

El procediment del SEO en el que no confio

El procés que segueix el SEO en el qual no confio és el següent:

1-       Es coneixen (aproximadament) els criteris de l’algoritme de Google

2-      S’elaboren estratègies SEO d’acord amb aquest algoritme

3-      Google detecta els enganys i fa un nou algoritme que els penalitza

4-      Noves estratègies SEO segons els nous criteris

I a Google, com comprendreu, no són ximples. Saben que el SEO existeix i saben que hi ha gent que l’utilitza de manera que el que busquen és enganyar-los. Per tant, destinaran una gran quantitat de recursos en trobar quins són aquests enganys i qui els elabora. Quan trobin aquests enganys, elaboraran un nous algoritme que penalitzi aquestes tècniques i quan trobin qui ha utilitzat aquestes tècniques, penalitzaran el seu site situant-lo més avall a la llista. Al cap i a la fi, l’engany acaba sortint car i creieu-me, Google tard o d’hora, us trobarà.

Però això no acaba aquí, aquest procés és un bucle. Quan el nou algoritme estigui llest, es tornaran a trobar les tècniques que permetin maximitzar-lo, s’elaboraran noves estratègies, Google les tornarà a trobar, tornarà a fer un nou algoritme i tornarà a penalitzar. I això es repeteix una i una altra vegada; aquest procés és quelcom semblant al bucle que es crea amb els virus i els antivirus.

De totes maneres, no us espanteu, Google coneix l’existència del SEO i de fet, ells mateixos fan recomanacions per aconseguir bons posicionaments, avisen quan ha de sortir un nou algoritme, etcètera. El que no suporta (com cap persona en aquesta vida) és que el vulguin enganyar.

Siguem seriosos, a Google no se’l pot enganyar; i tard o d’hora acabarà trobant l’”algoritme perfecte” que sigui capaç de penalitzar tots els enganys i valorar correctament la qualitat dels sites. Llavors, de poc haurà servit tota la feinada feta en “trobar escletxes” per maximitzar els algoritmes i maquillar el nostre site. Per altra banda, el “SEO honest” si que haurà servit i molt, perquè tota la feinada feta en aquesta línia sempre ens servirà i mai ens penalitzarà.

Entenc que calgui conèixer els paràmetres sobre els quals es mou l’algoritme de Google i conèixer els possibles trucs, però una bona estratègia de SEO s’ha de basar en l’honestedat i en dir la veritat (com a la vida) i no en enganyar al teu client (Google en aquest cas). Enganyar acaba passant factura sempre, tard o d’hora (s’acaba agafant abans a un mentider que a un coix, no ens cansem de repetir-ho).

Per tant, sota el meu punt de vista, no considero correctes les estratègies SEO enfocades únicament en maximitzar el resultat de l’algoritme, un algoritme que a més, canvia constantment. Per a mi actuar d’aquesta manera és fer-ho amb curtesa de mires i pensant únicament a curt termini. Sabem que això no acostuma a anar bé.

Un bon SEO és possible

El SEO hauria d’actuar segons la filosofia del màrqueting tradicional, al cap i a la fi, la relació Google-Webs és equivalent a la relació client comprador i s’han de seguir les mateixes bases. Crec en un SEO que posicioni el web de forma natural, en base a la qualitat del site i de l’experiència que s’ofereix als visitants. No en un que sempre hagi d’estar atent a les novetats dels algoritmes per mirar de buscar l’escletxa per on colar-se

I doncs, hi ha alguna manera de fer això? Oi tant! Ara no hi entrarem en profunditat però Google valora molt positivament el contingut de la pàgina i que aquest sigui únic i de qualitat. En aquest cas, el màrqueting de continguts ens serà molt útil també per al nostre SEO. També utilitzar les nostres Xarxes Socials ens pot ajudar i molt.

També podem seguir un procediment equivalent al del màrqueting tradicional, que pràcticament sense adonar-nos, ens ajudarà a millorar el nostre posicionament online:

1-     Tenir clar quin és el target del nostre web

2-      Oferir-los continguts interessants per a ells

3-      Comunicar-los aquests continguts

4-      De manera totalment natural, ells s’encarregaran de compartir i fer difusió d’aquests articles, perquè els ha agradat (aquest tipus de coses és el que Google valora més positivament)

I per acabar aquesta sèrie d’articles, us posaré un exemple, l’exemple del meu site (que consti que no es per fardar, ni molt menys). Actualment no estic implementant al blog cap estratègia de posicionament SEO, ni tant sols les més sencilles. El meu objectiu en la fase inicial de vida del blog era (i segueix sent), crear contingut interessant, per el que dedico la pràctica totalitat del temps a això.

Aquesta decisió la vaig prendre per moltes raons, la majoria de les quals les trobareu en aquests dos posts i perquè considero més positiu escriure coses que puguin interessar als lectors a implementar estratègies que al cap i a la fi, no serviran per millorar la qualitat del blog. El meu blog és de qualitat o no per el contingut que té, no perquè l’apuntin 200.000 links o tant sols 1. Els teus lectors, en aquest cas, no valoren si tens X links apuntan-te, si fas servir una densitat de X keywords o que facis servir “pàgines porta” per atraure i redireccionar tràfic; valoren el que llegeixen i a ells no els hi aporta res les keywords que facis servir, per exemple, i si que ho fa la qualitat dels articles o informació que dones.

Respecte a Marketing en Català, tampoc direm que està saturat de visites diàriament, ni molt menys, però si que he pogut observar que cada cop hi entra més gent provinent dels buscadors online i el que és millor, que hi entren a través de recerques molt relacionades amb els termes sobre els que aquí es parlen. Així que no només hi entraran, sinó que a més a més, s’hi quedaran, perquè en teoria aquí se’ls hi ofereix el que busquen.

Si Marketing en Català, l’únic que ofereix a l’algoritme de Google és contingut (de qualitat o no, això ja es cosa vostra jutjar-ho) i tot i així, van entrant-hi visites provinents de buscadors, deu ser que Google valora el contingut no? (perquè jo us asseguro que no he fet res més)

Després d’aquest “bany d’humilitat” que m’acabo de donar, és hora de concloure la sèrie d’articles i preguntar-vos. Que en penseu vosaltres del SEO actual? Esteu d’acord amb l’aplicació simple de les tècniques d’optimització o penseu que cal centrar-se en la qualitat del site?

No confio en el SEO, primera part

L’altre dia a la nit, estava donant un cop d’ull al Twitter i em vaig topar amb un article sobre SEO que em va agradar molt, que em va fer reflexionar i em va ajudar a acabar d’aclarir-me una qüestió que rondava el meu cap des de feia molt temps: la perspectiva negativa amb la que actualment s’enfoca el SEO, en la major part dels casos.

M’explicaré, perquè el títol és bastant contundent i pot portar a interpretacions errònies. El SEO consisteix en l’aplicació de tot un seguit de tècniques ideades per aconseguir que el teu site es situí el més amunt possible en el resultat de les recerques a Google i a altres buscadors; i així assolir el nombre de visites més alt possible. La meva falta de confiança en el SEO recau en la manera en com majoritàriament aquest s’enfoca. Tot i així, crec que hi ha una filosofia diferent a l’hora d’implementar el SEO i és aquesta en la que crec. Anem a pams:

Quin és l’objectiu de Google?

Google (i els altres buscadors), entesa com a empresa que ofereix un servei als seus clients, el que busca és que aquest servei ofert sigui de la major qualitat possible. En aquest cas, el que Google ens ofereix és un buscador que ens permeti trobar el que busquem (el web idoni) el més ràpid i directe possible. I una cosa bàsica per a que aquest servei sigui de la major qualitat possible, és que els webs que millor resolen aquesta necessitat, surtin als primers llocs.

La seva diferenciació és basa, en bona part, en el fet que la gent a Google troba habitualment el que busca i a més, d’una manera ràpida. Per al seu negoci hi ha dues qüestions bàsiques: oferir sempre els millors webs en primera posició i que la recerca sigui el més ràpida possible (si ens hi fixem, cada cop que realitzem una recerca, ens diu el nombre de resultats trobats i el temps que s’ha trigat a elaborar el llistat, que sol ser molt inferior al segon).

recerca a Google

Exemple d’una cerca a Google: Podem veure-hi el nombre de resultats trobats i el temps que s’ha trigat a realitzar el llistat.
Nota: El fet que Marketing en Català posicioni tant bé en aquesta cerca, probablement és perquè Google ofereix resultats de cerques personalitzats. Per tant, com que Google sap que jo entro molt a aquest site (quin remei), enten que m’agrada i per això me’l situa tant amunt.

Per aconseguir això, Google fa servir un algoritme amb molts paràmetres que valoren quins són els webs que millor resolen les recerques efectuades; i els webs que millors resultats obtenen per aquella recerca, es situaran a les primeres posicions.

Aquesta és una qüestió importantíssima, cabdal per a moltíssims negocis, especialment per a aquells que viuen del transit al seu site. Com més amunt surts al llistat, més visites tens; molt especialment si acostumes a sortir el primer a les recerques, ja que més del  50% de les visites, se l’emporten sites situats al primer lloc. És així doncs com les empreses senten l’imperiosa necessitat de sortir a Google el més amunt possible. Per resoldre aquesta necessitat, es crea el SEO, que busca aconseguir precisament això.

La “cara amarga” del SEO

I aquí ve el motiu de la meva falta de confiança en el SEO (o més ben dit, en com s’enfoca actualment).

Per aconseguir posicionar-se el més amunt possible, el SEO mira d’entendre el millor possible com està configurat l’algoritme de Google, algoritme que mai podrà conèixer del tot perquè, evidentment, Google mai fa públic. Llavors, s’elaboren unes tècniques per obtenir els millors resultats possibles dins aquest algoritme. Per exemple, és sabut que per a Google és molt important que tinguis molts links apuntant al teu site; per tant, una de les tècniques del SEO, consistirà en aconseguir aquests links que enllacin al teu web. A això se li’n diu, linkbuilding.

Ara bé, aquí ve la meva desconfiança cap al SEO: La manera en com s’enfoquen tot aquest seguit de tècniques.

Bona part del SEO que es fa actualment és preocupa bàsicament en conèixer i implementar tot un seguit de tècniques que maximitzin l’algoritme. No es preocupa per crear un bon contingut, no es preocupa per fer un site agradable i fàcil de navegar-hi, entre d’altres. D’aquesta manera el que es fa és ignorar completament la filosofia i les necessitats de Google. Al cap i a la fi, el nostre web és com un producte o servei i Google com un client, nosaltres li oferim i ell el compra (el situa a dalt de les llistes) o no (el situa ben avall de les llistes).

Per tant, si una bona estratègia de màrqueting s’ha de basar imperiosament en solucionar de la millor manera possible les necessitats del teu client i en aportar-li el màxim valor possible, com no ens cansem de repetir; és evident que bona part del SEO això no ho està fent ni de bon tros, perquè enlloc de centrar-se en crear el millor web possible, amb la millor informació i fer un site ben estructurat i on sigui agradable navegar-hi  (què és més o menys el que demanda Google), el SEO d’avui en dia es centra en descobrir l’algoritme de Google i aplicar les tècniques que permetin maximitzar-ne el resultat. En altres paraules, la filosofia de bona part del SEO actual es basa en l’engany, en fer creure a Google que el teu site és el millor quan en realitat no ho és i l’únic que fas és fer-li creure que ho ets. Et maquilles, et poses guapo, t’operes si cal, però en realitat no ets el que l’hi estàs fent creure a Google.

Tornant al que hem dit més amunt, la relació web – Google, a l’hora de posicionar-se online és totalment comparable a la relació client – consumidor a l’hora de comprar un producte; i precisament el màrqueting es dedica a gestionar aquesta relació de forma eficient. Entenent-ho i recordant això que diem tants cops i no ens cansem de repetir, que una bona estratègia de màrqueting  (com la vida mateixa), ha de basar-se en dir la veritat al teu client (perquè entre altres coses i deixant de banda valors morals, que t’atrapin enganyant, de ben segur que et sortirà caríssim); podrem deduir que una estratègia basada en enganyar al teu client (Google en aquest cas) no ens pot acabar portant a bon port. I això és exactament el que passa amb bona part del SEO; de la manera que s’enfoca actualment, el que s’està fent d’una manera o altra és intentar enganyar a Google.

Per posar un exemple i comparar, es com si tu fas sabates (un web), les vens com si fossin unes sabates d’una enorme qualitat (estratègies SEO que maximitzen l’algoritme), el consumidor te les compra (Google et posiciona al primer/s lloc/s) i al cap d’una setmana, aquestes sabates se l’hi estripen sense haver-les maltractat (Google fa un nou algoritme i descobreix que has fet servir tots els trucs haguts i per haver per maximitzar l’algoritme). És evident que aquella persona, gairebé amb tota seguretat, no es tornarà a acostar per la teva botiga ni per casualitat. És el mateix que farà Google: per una banda et penalitzarà per haver-lo enganyat i per l’altra, quan descobreixi que en realitat el teu site no era tant bo, el baixarà de posició encara més.

Però no tot el SEO és així, hi ha el SEO que el que busca realment és millorar el seu site de veritat, aquest és el SEO que m’agrada, aquest és el SEO en el que confio. Encara que malauradament, molt em temo que ara per ara, la majoria no actuen així.

A la segona part de l’article, en parlarem.

Els leads a Internet i com en podem aconseguir a través de Twitter

Com sempre que introdueixo un concepte nou, m’agrada començar parlant del significat d’aquest i posant-ne algun exemple.

Un lead a Internet, és quan un usuari omple un formulari o deixa un correu electrònic de contacte a una empresa, amb la finalitat de rebre informació sobre aquesta empresa, marca o algun dels seus productes. Aquesta interacció es produeix a causa de l’interès de la persona per alguna de les coses que oferim. Aquest pot ser a causa de diverses raons, com per exemple:

–          Està interessat en els productes o serveis que oferim

–          Vol estar informat sobre descomptes i/o promocions

–          Considera interessant el contingut que puguis transmetre-li

Com podem captar leads a través de Twitter?

En aquest article ens centrarem en Twitter. Si volem captar leads mitjançant Twitter, el primer que haurem de fer és oferir quelcom interessant al nostre “públic objectiu”.

Una estratègia bastant efectiva, sota el meu punt de vista, és fer-ho d’una manera indirecta, què és més costós, però que a la llarga generarà leads de major qualitat (que deriven en més vendes). En aquest cas, ens centrarem en el tercer punt comentat anteriorment (considera interessant el contingut que puguis transmetre-li)com a eina per aconseguir aquest lead.

Prèviament, haurem de tenir una comunitat a Twitter que estigui interessada pel mercat en el qual operem i sobre els temes que tractarem. És millor tenir pocs seguidors interessats i que interactuïn amb tu i amb el contingut que comparteixes, que molts els quals t’ignoren sistemàticament (de fet, en això es basa una bona estratègia de social media).

Un cop aconseguit això, generarem contingut interessant per als nostres lectors. Per exemple, si som una empresa de roba esportiva, parlarem habitualment i generarem contingut de qualitat sobre esports: articles d’opinió, actualitat esportiva, curiositats, històries sobre el món de l’esport, etcètera. Això ho anirem combinant amb l’oferiment d’informació sobre els nostres productes i els beneficis que aquests aporten.

Timeline del Twitter

Timeline del Twitter

Hem de tenir present que som una empresa que busca aconseguir vendre, per el que també hem de parlar habitualment dels productes o serveis que oferim, amb la finalitat de vendre’ls. També perquè segurament, molts dels nostres seguidors ens seguiran precisament perquè volen estar informats sobre aquests productes; i no només per llegir articles interessants sobre el sector en qüestió. Tampoc podem abusar i parlar únicament dels nostres productes, perquè llavors hi haurà molta gent que s’avorrirà i ens considerarà “spamejadors”. En aquest cas, el seu interès cap a nosaltres desapareixerà. També estarem renunciant a una bossa important de seguidors, aficionats al nostre mercat en qüestió els quals, en un primer instant només ens seguiran perquè els interessen els articles que publiquem, però que a poc a poc poden anar generant una simpatia cap a la marca i acabar comprant els nostres productes (no només per simpatia cap a la marca, sinó també perquè considera útils els nostres productes).Per tant, haurem de combinar els dos tipus de contingut en la seva justa mesura.

Un cop haguem elaborat aquest contingut de qualitat i haguem captat l’atenció dels nostres seguidors, mirarem d’aconseguir el lead. Col·locarem el formulari o la petició de correu just al final de cada article i a sobre dels comentaris. Ho introduirem amb un missatge que capti l’atenció del lector tal com: “Si vols estar informat sobre totes les novetats de X, introdueix el teu correu aquí i t’avisarem immediatament” o “T’ha agradat aquest article? Si vols llegir-ne més com aquest, omple aquest formulari i t’informarem cada cop que en publiquem un de nou”.

Evidentment, el missatge és important, però la major part de la feina ja està feta: hem elaborat un contingut interessant per al nostre seguidor, se l’ha llegit tot, l’hi ha agradat i ara li proposem que la propera vegada, enlloc de ser ell el que busqui l’article, serem nosaltres els que l’informarem de l’existència d’un nou contingut interessant (li facilitem la vida). Posem-nos a la seva pell: no és mala idea introduir el nostre correu, per a què ens informin cada cop que publiquen un article interessant oi? Menys feina!

És per això que “demanem” el lead al final de l’article. Perquè si s’ha llegit tot l’article, vol dir gairebé segur que l’hi ha interessat el que ha llegit i segurament, estarà disposat a llegir-ne més i en conclusió, serà molt més fàcil que ens deixi el correu electrònic per a què li enviem més informació i/o articles.

Genial, ja hem aconseguit el nostre lead a través de Twitter! Ha costat una mica més, però ja tenim el correu d’un seguidor que, si més no, es mostra interessat per el que publiquem.

En resum, el procediment que hem seguit ha estat el següent:

1-      Generar una comunitat de Twitter amb persones interessades sobre el sector en el que treballa la nostra empresa (En l’exemple que hem posat, roba i equipament esportiu).

2-      Generar contingut interessant i compartir-lo a través de tweets que captin l’atenció dels nostres followers (Seguint amb l’exemple, generant articles d’opinió sobre actualitat esportiva i compartir-los al Twitter amb títols com: “Les dues cares del Barça a la Champions. Les coneixes?”)

3-      Aconseguir que l’article o contingut sigui prou interessant com perquè el nostre follower se’l llegeixi tot.

4-      Un cop llegit l’article i haver aconseguit que li agradi o hagi semblat interessant. Proposar-li que introdueixi el seu correu electrònic per a mantenir-lo informat de totes les novetats. (Introduint el formulari o la petició de correu electrònic amb missatges que despertin el seu interès)

5-      Captar el lead.

Creus que aquesta és una bona estratègia per captar leads a través de Twitter? Quina en proposaries tu?

La importància d’internet i les xarxes socials per al màrqueting

Dimecres passat, al post del consumidor de la recessió, vaig comentar una mica per sobre, la importància que té internet, en una època on els consumidors mediten molt més la seva compra i consumeixen molt menys a causa de la recessió econòmica. Com que aquest és un tema prou important, m’he decidit a fer un post per parlar-ne més àmpliament.

Si el màrqueting el que busca en primera instància, és conèixer les necessitats dels consumidors i satisfer-les amb productes que aquests estiguin disposats a comprar, no seria perfecte que els mateixos consumidors et diguessin què és el que necessiten? No ens estalviaria molta feina d’hores i hores pensant, fent estudis i un llarg etcètera?

Són moltes les hores dedicades per molta gent durant molt temps a intentar copsar les necessitats dels consumidors, alguns cops infructuosament i ara, davant de nosaltres, se’ns obre una porta molt gran a un lloc on són els mateixos consumidors els que ens diuen que volen, com ho volen i quan ho volen. Aquest lloc són les xarxes socials.

Les xarxes socials són una gran oportunitat per a qualsevol empresa, perquè bàsicament, ens permeten obtenir de primera mà tota una sèrie d’informació, que fins fa pocs anys, era molt més difícil d’obtenir i que valia el seu pes en or. A través de les xarxes socials podrem saber, entre altres coses, que pensen els consumidors de nosaltres, la nostra marca, marques o els nostres productes; quins problemes té o ha tingut amb alguns dels nostres productes i com podem solucionar-ho de cara al futur; en que els hi agradaria que milloressin els nostres productes; quins futurs productes podrien tenir èxit i un llarg etcètera. En aquest sentit, són com una mena de servei d’atenció al client, però amb moltes més possibilitats.

Informació molt valuosa si, però que a la vegada presenta un problema: molts cops pot ser excessiva i si la volem recopilar tota i actuar en conseqüència, ens podem tornar bojos. Cal saber seleccionar. Cada persona és un món i cadascú que es comuniqui amb nosaltres a través de les nostres xarxes socials, ens exposarà les seves preferències i problemes, que en poden ser tants i variats com persones es posen en contacte amb nosaltres. No ens hem de desesperar, sota el meu punt de vista, hem de seleccionar la informació que veiem que es repeteix en molts casos i on hi ha unanimitat per part de molts consumidors a l’hora de detectar un problema o desig. Per exemple, si una persona ens comenta que prefereix que el nostre producte sigui blau enlloc de verd, genial, prenem en consideració la seva opinió, però si és un cas aïllat no caldrà actuar. En canvi, si una vintena o trentena de persones et diuen que el producte que acaben de comprar és tant fràgil que només tocant-lo una mica es trenca, preocupat, investiga i actua.

L’exemple que acabo de posar és de pura lògica, però a vegades podem tenir dilemes en aquest sentit. Com a criteri per seleccionar la informació, escolliria la quantitat de persones que parlen del tema i la unanimitat en la detecció del problema o desig per part d’aquestes.

Tot i així, no ens podem basar només en el que es comenta de nosaltres a través de les xarxes socials per fer les nostres estratègies. Els informes de mercat recollits a través d’estudis estadístics, donen una informació més fiable que la percepció subjectiva que podem tenir nosaltres sobre el que es comenta o es deixa de comentar a la xarxa. La clau és saber combinar les dues fonts d’informació en el seu grau just.

Les xarxes socials però, no només serveixen per recollir l’opinió de la gent cap a nosaltres, sinó que també són una excel·lent eina per comunicar el que volem, parlar de nosaltres, explicar-nos i crear interès per part dels consumidors. I no només les xarxes socials són importants en aquest sentit, ho és internet en general.

A l’anterior article comentàvem que estem davant d’un consumidor que s’ho pensa més a l’hora de comprar, que limita o anul·la els capricis i sobretot, un consumidor molt més informat, infidel i que tendeix a documentar-se  més, millor i a través de diverses fonts sobre les diferents marques que ofereixen el producte que està buscant. I quin és el lloc per antonomàsia on la gent va a buscar informació a l’era 2.0? internet! I no només això, també comentàvem la tendència de moltes persones a informar-se a través d’internet i anar a comprar a la botiga física. Procés que cada cop segueix més gent.

I això serveix tant per les xarxes socials com per la pàgina web. La web serà segurament el lloc on la gent que vulgui informar-se sobre nosaltres o algun dels nostres productes, hi acudeixi en primera instància i on busqui (i haurà de trobar) tota la informació que vulgui sobre nosaltres. Les xarxes socials seran una eina de comunicació, de contacte i de fidelització. Comunicació i contacte perquè serà allà on podrem informar als nostres seguidors de les ofertes, promocions, etcètera; i des d’on els nostres seguidors ens contactaran per exposar-nos els seus problemes, inquietuds o el que vulguin parlar amb nosaltres. I de fidelització perquè una bona gestió  dels problemes plantejats pels teus seguidors i bones, ràpides i eficaces solucions als problemes plantejats a traves de les xarxes socials, farà que generem una bona relació amb el nostre consumidor i el fet que una marca et “caigui en simpatia”,és un factor més important del que sembla a l’hora de decidir-se per comprar un producte o un altre.

Per tant, és vital que oferim el màxim d’informació possible als nostres consumidors i a tothom que s’interessi per nosaltres, a través dels mitjans dels que disposem. Ja que no podem controlar el que els altres diuen de nosaltres, controlem el que comuniquem de nosaltres mateixos. Internet ha de ser un aparador de la nostra marca i una eina per comunicar-nos amb els nostres possibles consumidors, una comunicació que ha de ser bidireccional on ambdues parts en treguin un rèdit positiu.

Quines altres coses penses que aporta internet al màrqueting d’una empresa?