Arxius mensuals: Mai de 2013

No confio en el SEO, segona part

El procediment del SEO en el que no confio

El procés que segueix el SEO en el qual no confio és el següent:

1-       Es coneixen (aproximadament) els criteris de l’algoritme de Google

2-      S’elaboren estratègies SEO d’acord amb aquest algoritme

3-      Google detecta els enganys i fa un nou algoritme que els penalitza

4-      Noves estratègies SEO segons els nous criteris

I a Google, com comprendreu, no són ximples. Saben que el SEO existeix i saben que hi ha gent que l’utilitza de manera que el que busquen és enganyar-los. Per tant, destinaran una gran quantitat de recursos en trobar quins són aquests enganys i qui els elabora. Quan trobin aquests enganys, elaboraran un nous algoritme que penalitzi aquestes tècniques i quan trobin qui ha utilitzat aquestes tècniques, penalitzaran el seu site situant-lo més avall a la llista. Al cap i a la fi, l’engany acaba sortint car i creieu-me, Google tard o d’hora, us trobarà.

Però això no acaba aquí, aquest procés és un bucle. Quan el nou algoritme estigui llest, es tornaran a trobar les tècniques que permetin maximitzar-lo, s’elaboraran noves estratègies, Google les tornarà a trobar, tornarà a fer un nou algoritme i tornarà a penalitzar. I això es repeteix una i una altra vegada; aquest procés és quelcom semblant al bucle que es crea amb els virus i els antivirus.

De totes maneres, no us espanteu, Google coneix l’existència del SEO i de fet, ells mateixos fan recomanacions per aconseguir bons posicionaments, avisen quan ha de sortir un nou algoritme, etcètera. El que no suporta (com cap persona en aquesta vida) és que el vulguin enganyar.

Siguem seriosos, a Google no se’l pot enganyar; i tard o d’hora acabarà trobant l’”algoritme perfecte” que sigui capaç de penalitzar tots els enganys i valorar correctament la qualitat dels sites. Llavors, de poc haurà servit tota la feinada feta en “trobar escletxes” per maximitzar els algoritmes i maquillar el nostre site. Per altra banda, el “SEO honest” si que haurà servit i molt, perquè tota la feinada feta en aquesta línia sempre ens servirà i mai ens penalitzarà.

Entenc que calgui conèixer els paràmetres sobre els quals es mou l’algoritme de Google i conèixer els possibles trucs, però una bona estratègia de SEO s’ha de basar en l’honestedat i en dir la veritat (com a la vida) i no en enganyar al teu client (Google en aquest cas). Enganyar acaba passant factura sempre, tard o d’hora (s’acaba agafant abans a un mentider que a un coix, no ens cansem de repetir-ho).

Per tant, sota el meu punt de vista, no considero correctes les estratègies SEO enfocades únicament en maximitzar el resultat de l’algoritme, un algoritme que a més, canvia constantment. Per a mi actuar d’aquesta manera és fer-ho amb curtesa de mires i pensant únicament a curt termini. Sabem que això no acostuma a anar bé.

Un bon SEO és possible

El SEO hauria d’actuar segons la filosofia del màrqueting tradicional, al cap i a la fi, la relació Google-Webs és equivalent a la relació client comprador i s’han de seguir les mateixes bases. Crec en un SEO que posicioni el web de forma natural, en base a la qualitat del site i de l’experiència que s’ofereix als visitants. No en un que sempre hagi d’estar atent a les novetats dels algoritmes per mirar de buscar l’escletxa per on colar-se

I doncs, hi ha alguna manera de fer això? Oi tant! Ara no hi entrarem en profunditat però Google valora molt positivament el contingut de la pàgina i que aquest sigui únic i de qualitat. En aquest cas, el màrqueting de continguts ens serà molt útil també per al nostre SEO. També utilitzar les nostres Xarxes Socials ens pot ajudar i molt.

També podem seguir un procediment equivalent al del màrqueting tradicional, que pràcticament sense adonar-nos, ens ajudarà a millorar el nostre posicionament online:

1-     Tenir clar quin és el target del nostre web

2-      Oferir-los continguts interessants per a ells

3-      Comunicar-los aquests continguts

4-      De manera totalment natural, ells s’encarregaran de compartir i fer difusió d’aquests articles, perquè els ha agradat (aquest tipus de coses és el que Google valora més positivament)

I per acabar aquesta sèrie d’articles, us posaré un exemple, l’exemple del meu site (que consti que no es per fardar, ni molt menys). Actualment no estic implementant al blog cap estratègia de posicionament SEO, ni tant sols les més sencilles. El meu objectiu en la fase inicial de vida del blog era (i segueix sent), crear contingut interessant, per el que dedico la pràctica totalitat del temps a això.

Aquesta decisió la vaig prendre per moltes raons, la majoria de les quals les trobareu en aquests dos posts i perquè considero més positiu escriure coses que puguin interessar als lectors a implementar estratègies que al cap i a la fi, no serviran per millorar la qualitat del blog. El meu blog és de qualitat o no per el contingut que té, no perquè l’apuntin 200.000 links o tant sols 1. Els teus lectors, en aquest cas, no valoren si tens X links apuntan-te, si fas servir una densitat de X keywords o que facis servir “pàgines porta” per atraure i redireccionar tràfic; valoren el que llegeixen i a ells no els hi aporta res les keywords que facis servir, per exemple, i si que ho fa la qualitat dels articles o informació que dones.

Respecte a Marketing en Català, tampoc direm que està saturat de visites diàriament, ni molt menys, però si que he pogut observar que cada cop hi entra més gent provinent dels buscadors online i el que és millor, que hi entren a través de recerques molt relacionades amb els termes sobre els que aquí es parlen. Així que no només hi entraran, sinó que a més a més, s’hi quedaran, perquè en teoria aquí se’ls hi ofereix el que busquen.

Si Marketing en Català, l’únic que ofereix a l’algoritme de Google és contingut (de qualitat o no, això ja es cosa vostra jutjar-ho) i tot i així, van entrant-hi visites provinents de buscadors, deu ser que Google valora el contingut no? (perquè jo us asseguro que no he fet res més)

Després d’aquest “bany d’humilitat” que m’acabo de donar, és hora de concloure la sèrie d’articles i preguntar-vos. Que en penseu vosaltres del SEO actual? Esteu d’acord amb l’aplicació simple de les tècniques d’optimització o penseu que cal centrar-se en la qualitat del site?

Anuncis

No confio en el SEO, primera part

L’altre dia a la nit, estava donant un cop d’ull al Twitter i em vaig topar amb un article sobre SEO que em va agradar molt, que em va fer reflexionar i em va ajudar a acabar d’aclarir-me una qüestió que rondava el meu cap des de feia molt temps: la perspectiva negativa amb la que actualment s’enfoca el SEO, en la major part dels casos.

M’explicaré, perquè el títol és bastant contundent i pot portar a interpretacions errònies. El SEO consisteix en l’aplicació de tot un seguit de tècniques ideades per aconseguir que el teu site es situí el més amunt possible en el resultat de les recerques a Google i a altres buscadors; i així assolir el nombre de visites més alt possible. La meva falta de confiança en el SEO recau en la manera en com majoritàriament aquest s’enfoca. Tot i així, crec que hi ha una filosofia diferent a l’hora d’implementar el SEO i és aquesta en la que crec. Anem a pams:

Quin és l’objectiu de Google?

Google (i els altres buscadors), entesa com a empresa que ofereix un servei als seus clients, el que busca és que aquest servei ofert sigui de la major qualitat possible. En aquest cas, el que Google ens ofereix és un buscador que ens permeti trobar el que busquem (el web idoni) el més ràpid i directe possible. I una cosa bàsica per a que aquest servei sigui de la major qualitat possible, és que els webs que millor resolen aquesta necessitat, surtin als primers llocs.

La seva diferenciació és basa, en bona part, en el fet que la gent a Google troba habitualment el que busca i a més, d’una manera ràpida. Per al seu negoci hi ha dues qüestions bàsiques: oferir sempre els millors webs en primera posició i que la recerca sigui el més ràpida possible (si ens hi fixem, cada cop que realitzem una recerca, ens diu el nombre de resultats trobats i el temps que s’ha trigat a elaborar el llistat, que sol ser molt inferior al segon).

recerca a Google

Exemple d’una cerca a Google: Podem veure-hi el nombre de resultats trobats i el temps que s’ha trigat a realitzar el llistat.
Nota: El fet que Marketing en Català posicioni tant bé en aquesta cerca, probablement és perquè Google ofereix resultats de cerques personalitzats. Per tant, com que Google sap que jo entro molt a aquest site (quin remei), enten que m’agrada i per això me’l situa tant amunt.

Per aconseguir això, Google fa servir un algoritme amb molts paràmetres que valoren quins són els webs que millor resolen les recerques efectuades; i els webs que millors resultats obtenen per aquella recerca, es situaran a les primeres posicions.

Aquesta és una qüestió importantíssima, cabdal per a moltíssims negocis, especialment per a aquells que viuen del transit al seu site. Com més amunt surts al llistat, més visites tens; molt especialment si acostumes a sortir el primer a les recerques, ja que més del  50% de les visites, se l’emporten sites situats al primer lloc. És així doncs com les empreses senten l’imperiosa necessitat de sortir a Google el més amunt possible. Per resoldre aquesta necessitat, es crea el SEO, que busca aconseguir precisament això.

La “cara amarga” del SEO

I aquí ve el motiu de la meva falta de confiança en el SEO (o més ben dit, en com s’enfoca actualment).

Per aconseguir posicionar-se el més amunt possible, el SEO mira d’entendre el millor possible com està configurat l’algoritme de Google, algoritme que mai podrà conèixer del tot perquè, evidentment, Google mai fa públic. Llavors, s’elaboren unes tècniques per obtenir els millors resultats possibles dins aquest algoritme. Per exemple, és sabut que per a Google és molt important que tinguis molts links apuntant al teu site; per tant, una de les tècniques del SEO, consistirà en aconseguir aquests links que enllacin al teu web. A això se li’n diu, linkbuilding.

Ara bé, aquí ve la meva desconfiança cap al SEO: La manera en com s’enfoquen tot aquest seguit de tècniques.

Bona part del SEO que es fa actualment és preocupa bàsicament en conèixer i implementar tot un seguit de tècniques que maximitzin l’algoritme. No es preocupa per crear un bon contingut, no es preocupa per fer un site agradable i fàcil de navegar-hi, entre d’altres. D’aquesta manera el que es fa és ignorar completament la filosofia i les necessitats de Google. Al cap i a la fi, el nostre web és com un producte o servei i Google com un client, nosaltres li oferim i ell el compra (el situa a dalt de les llistes) o no (el situa ben avall de les llistes).

Per tant, si una bona estratègia de màrqueting s’ha de basar imperiosament en solucionar de la millor manera possible les necessitats del teu client i en aportar-li el màxim valor possible, com no ens cansem de repetir; és evident que bona part del SEO això no ho està fent ni de bon tros, perquè enlloc de centrar-se en crear el millor web possible, amb la millor informació i fer un site ben estructurat i on sigui agradable navegar-hi  (què és més o menys el que demanda Google), el SEO d’avui en dia es centra en descobrir l’algoritme de Google i aplicar les tècniques que permetin maximitzar-ne el resultat. En altres paraules, la filosofia de bona part del SEO actual es basa en l’engany, en fer creure a Google que el teu site és el millor quan en realitat no ho és i l’únic que fas és fer-li creure que ho ets. Et maquilles, et poses guapo, t’operes si cal, però en realitat no ets el que l’hi estàs fent creure a Google.

Tornant al que hem dit més amunt, la relació web – Google, a l’hora de posicionar-se online és totalment comparable a la relació client – consumidor a l’hora de comprar un producte; i precisament el màrqueting es dedica a gestionar aquesta relació de forma eficient. Entenent-ho i recordant això que diem tants cops i no ens cansem de repetir, que una bona estratègia de màrqueting  (com la vida mateixa), ha de basar-se en dir la veritat al teu client (perquè entre altres coses i deixant de banda valors morals, que t’atrapin enganyant, de ben segur que et sortirà caríssim); podrem deduir que una estratègia basada en enganyar al teu client (Google en aquest cas) no ens pot acabar portant a bon port. I això és exactament el que passa amb bona part del SEO; de la manera que s’enfoca actualment, el que s’està fent d’una manera o altra és intentar enganyar a Google.

Per posar un exemple i comparar, es com si tu fas sabates (un web), les vens com si fossin unes sabates d’una enorme qualitat (estratègies SEO que maximitzen l’algoritme), el consumidor te les compra (Google et posiciona al primer/s lloc/s) i al cap d’una setmana, aquestes sabates se l’hi estripen sense haver-les maltractat (Google fa un nou algoritme i descobreix que has fet servir tots els trucs haguts i per haver per maximitzar l’algoritme). És evident que aquella persona, gairebé amb tota seguretat, no es tornarà a acostar per la teva botiga ni per casualitat. És el mateix que farà Google: per una banda et penalitzarà per haver-lo enganyat i per l’altra, quan descobreixi que en realitat el teu site no era tant bo, el baixarà de posició encara més.

Però no tot el SEO és així, hi ha el SEO que el que busca realment és millorar el seu site de veritat, aquest és el SEO que m’agrada, aquest és el SEO en el que confio. Encara que malauradament, molt em temo que ara per ara, la majoria no actuen així.

A la segona part de l’article, en parlarem.

Màrqueting

El màrqueting és una ciència que estudia i gestiona la relació entre les empreses i els seus actuals o possibles clients. En aquesta relació, les empreses busquen resoldre les necessitats dels consumidors, obtenint-ne a canvi un benefici.

El màrqueting és un concepte tant ampli, que no podem explicar tot el que involucra només amb un petit post. És per això que, entre altres coses, aquest bloc està dedicat íntegrament a aquesta ciència.

Bàsicament, el màrqueting el que busca és trobar la manera de satisfer les necessitats dels consumidors d’un mercat determinat i comunicar eficientment a aquests consumidors, que el producte o servei ofert són la millor alternativa per a satisfer aquestes necessitats.

El màrqueting, a part de satisfer necessitats, buscar generar valor tant per als seus consumidors, com per a la pròpia empresa comercialitzadora. Aquest valor serà creat per el producte o servei ofert per l’empresa i el seu objectiu serà generar la major satisfacció possible al client en qüestió i obtenir el benefici que s’espera en retorn, per part del client.

Podem dividir el procés de màrqueting en 5 etapes ben àmplies:

–          Comprensió de les necessitats del mercat i dels nostres possibles consumidors.

–          Elaboració de productes o serveis, que siguin capaços de satisfer de la millor manera possible aquestes necessitats i que aportin valor als consumidors.

–          Comunicació al nostre públic objectiu de l’existència del nostre producte o servei que resol com cap altre les seves necessitats

–          Compra del nostre producte: creació de relacions rentables (per a l’empresa) amb al client  i que satisfan les seves necessitats de la millor manera possible (per al consumidor). Captem benefici per part del client a canvi de resoldre les seves necessitats.

–          Fidelització: Mantenir aquesta relació amb el nostre client, a canvi de seguir oferint-los la millor alternativa i que el nostre producte o servei sigui el que més valor li aporti.

Aquest “valor” i aquesta “resolució de les necessitats” seran paràmetres subjectius que dependran de moltes variables; i de les percepcions i preferències individuals de cada persona.

Mkt mix

Les “4 P” del màrqueting, han conformat el Màrqueting Mix fins ara.

Les “4 P” del màrqueting

Sovint s’han dividit els processos de màrqueting en 4 grups que fins ara conformaven el “màrqueting mix” de l’empresa. Aquests són anomenats popularment com les “4 P”, a causa que el nom de tots quatre en anglès, comença per P:

–          Producte (Product)

–          Preu (Price)

–          Comunicació (Promotion)

–          Distribució (Place)

A les 4 P hi dedicarem un apartat en especial, més endavant.

Si no us ha agradat la meva definició de màrqueting, aquí us en deixo algunes altres:

–          “El procés social i administratiu a través del qual, grups i individus satisfan les seves necessitats mitjançant la creació i intercanvi de béns i serveis”  – Philip Kotler

–          “ El procés amb el que les empreses creen valor per als seus clients i construeixen fortes relacions amb ells, amb el propòsit d’obtenir a canvi valor procedent d’aquests clients” – Gary Armstrong i Philip Kotler

Les oportunitats de la crisi: “gasolineres low cost”

En època de crisi, especialment en una de tant dura com la que estem patint, és molt comú sentir frases de l’estil: “les crisis són excel·lents oportunitats per fer moltes coses”. D’acord, la frase en si és molt maca i optimista, però realment en un temps on tot són notícies d’acomiadaments, d’empreses que tanquen, de retallades, de desnonaments… té sentit dir una cosa com aquesta? SÍ! de fet és una gran veritat.

Altra cosa és que més o menys tothom viu situacions complicades amb la crisi, que actualment tot és molt més complicat que en un passat recent i que el nostre nivell de vida ha empitjorat als últims anys, això és innegable. Però tot i així, la crisi ens dona una oportunitat per a millorar personalment, aprendre moltes coses i renéixer de les nostres cendres com l’au fènix.

Si, avui estic molt filosòfic i us preguntareu, que té a veure tot això amb el màrqueting? Doncs molt. I per il·lustrar-ho, ho farem amb un exemple.

Una crisi canvia el paradigma de moltes coses i per al que ens interessa, que és el màrqueting, el que és més notori, és el canvi en les preferències i decisions dels consumidors a l’hora de comprar. Si normalment el preu d’un producte és una variable cabdal per gairebé tothom, a l’hora de decidir una compra en una època com aquesta, encara ho és més, especialment per a les persones amb nivells d’ingressos de baixos a mitjans, que no deixa de ser la gran majoria de persones que viuen, treballen i consumeixen, en un mercat determinat.

Quan les persones veuen disminuïda la seva renda, automàticament (en la majoria d’elles) s’activa una mena d’alarma que els impulsa a controlar més el que es compra i a mirar d’estalviar al màxim en cadascuna de les coses en les que es realitzi una despesa. Això passa amb persones que necessiten imperiosament estalviar i també amb d’altres que potser no ho necessiten tant però, l’”efecte pànic” creat per les constants notícies desastroses i el fet de veure habitualment al teu voltant gent que ho passa malament, fa que a tu també se t’activin les alarmes, encara que potser no ho necessites tant imperiosament. Això passa amb la immensa majoria de persones. Tot i així, n’hi ha que són més partidàries del “carpe diem” i de seguir gastant igual es tinguin o no problemes econòmics. L’ésser humà és tant complex que habitualment ens trobarem gran multitud de reaccions a una mateixa circumstància.

De totes maneres, com que la reacció de la gran majoria de gent sol ser l’estalvi i la contenció de la despesa, davant de possibles futures adversitats, haurem de contemplar aquesta important circumstància de cara a analitzar el nou escenari de consum en època de crisi.

Per tant, tenim que en època de crisi, les necessitats de les persones canvien i en aquest canvi, el que segurament augmenta més, és la necessitat d’estalviar o obtenir els productes que satisfacin les teves necessitats a un preu menor.

Pensem en un producte que a la societat del segle XXI li és gairebé imprescindible, que tot i els constants i accentuats augments de preu, segueix presentant uns nivells de consum bastant estables, que les alternatives per deixar de consumir-ne solen ser o més costoses pel que fa a la inversió en temps, o directament inviables. En definitiva, que no podem prescindir-hi. Què se us ve al cap? Si no ho teniu clar, torneu a mirar el títol de l’article. I el producte en qüestió és… la gasolina!

cotxe

El cotxe s’ha convertit en una necessitat gairebé imprescindible, per a la societat del segle XXI

Anar amb cotxe s’ha convertit gairebé en una necessitat inevitable per a la immensa majoria de les persones de la nostra societat. El cotxe és un mitja de transport que ens permet arribar gairebé a tot arreu, d’una manera ràpida i per a molts amena i que a més, no ens sotmet als horaris del transport públic (si faig cinc minuts tard, m’hauré d’esperar mitja hora més) i ens estalvia una enorme quantitat de temps.

Tot això ha fet que a dia d’avui, molta gent no pugui prescindir del cotxe i per a funcionar, què necessita un cotxe? Gasolina!

Aquesta dificultat per prescindir del cotxe, converteix a la gasolina en un bé necessari. Un bé immune als increïbles augments de preu que aquest ha sofert. En set anys, la gasolina ha doblat el seu preu de venda per litre i en canvi, el consum d’aquesta no se n’ha ressentit gaire.

Aquest grandíssim augment de preu d’un bé que podem considerar necessari, combinat amb la crisi econòmica que vivim, crea un cocktail de necessitats dels consumidors, resoltes per una idea relativament innovadora: les gasolineres “low cost”.

Si no podem evitar comprar gasolina i a més a més, estem veient el nostre nivell de renda disminuït i a la vegada contemplant, com el preu de la gasolina s’enfila pels núvols sense retrocés. Si per a nosaltres el preu és una variable vital a l’hora de consumir però fins ara, era impossible comprar gasolina més barata, ja que totes les petrolieres semblaven posar-se d’acord en establir uns preus que no variaven gairebé gens d’unes a altres. I de cop, apareixen unes gasolineres on, sistemàticament el preu de venda de la gasolina és molt més barat que a les gasolineres tradicionals. Què fem? A on anem a posar gasolina a partir d’ara?

En la combinació d’aquestes dues necessitats (la inevitable de posar gasolina i la d’estalviar inherent a la crisi) recau l’èxit de les “gasolineres low cost”. Èxit que al meu parer, és totalment indiscutible, ja que només cal acostar-s’hi a una i gairebé segur, sigui l’hora que sigui, hauràs de fer cua per posar gasolina. Aquest penso què és un indicador bastant potent.

gasolinera_low

Exemple de “gasolinera low cost”
Font: http://www.petrolowcost.com

Actualment estem en un moment molt incipient de la vida d’aquest tipus de gasolineres. Moltes localitats encara no en disposen i les gasolineres tradicionals, penso que encara no s’acaben de situar amb la nova competència. Encara haurà de passar un temps per veure si trontolla o no el mercat de la gasolina i com s’adapta tothom a aquesta nova situació. De possibles conseqüències tenim, des de la baixada de preus generalitzada a les gasolineres tradicionals (això si no hi ha acords de preus entre tots els actors d’aquesta obra) a la creació d’una nova bombolla d’aquests tipus de negoci, al veure la gent una oportunitat d’obtenir molts beneficis en poc temps.

No farem càbales sobre el que pugui passar. Això si, m’agradaria comentar una última cosa. Més enllà de la bona visió de mercat que han tingut els impulsors de la idea de les “gasolineres low cost” i que han sabut satisfer una necessitat ben latent en els consumidors d’avui dia, aquests tipus de negoci, estan mostrant una comprensió del consumidor i de les seves necessitats molt bona. Com a exemple, tenim una gasolinera del meu poble, que a les poques setmanes d’obrir, és va adonar que l’allau de consumidors feia que es creessin enormes cues gairebé a tothora. Doncs per resoldre aquest inconvenient tant per a la gasolinera (grans cues poden fer desistir al consumidor i que aquest marxi a un altre establiment) com per al consumidor (fer cua és un punt negatiu per a tothom a l’hora de comprar), s’han empescat una bona idea: si vas a posar gasolina a hores inhabituals (ara no recordo exactament el rang horari), podràs posar-la a un preu encara més barat.

Tenen a un consumidor que es fixa gairebé única i exclusivament en el preu a l’hora de comprar; i per animar-los a comprar a altres hores i evitar cues, fan una cosa tant lògica i palmària com eficaç, per incentivar-los a anar-hi a altres hores: baixar encara més els preus.

En aquest cas, l’èxit consisteix un cop més, a resoldre les necessitats dels teus consumidors i a tenir un bon coneixement d’aquests i d’aquestes necessitats.

Quin creieu que és el futur del mercat de la gasolina? S’hauran d’adaptar les gasolineres tradicionals per combatre als seus nous competidors, que a la vegada semblen estar més connectats amb la realitat?