Arxius mensuals: Març de 2013

El Màrqueting de continguts, el futur?

Si volem parlar de màrqueting de continguts, d’entrada, hem de saber què és.

El màrqueting de continguts consisteix a crear informació (posts, articles, publicacions en paper…) interessant per als teus possibles consumidors, amb la finalitat que interactuïn amb aquests continguts, i aconseguir que a través d’aquests, s’acostin a la teva empresa o marca i que forgin una bona relació amb ella. La idea és que siguin els teus possibles consumidors els que s’acostin a tú per iniciativa pròpia i no a l’inversa. És una forma més indirecta d’aconseguir consumidors i vendre els teus productes. La finalitat del màrqueting de continguts no és la venda immediata, però si plantar una llavor per a què aquesta venda es materialitzi en un futur.

Això a dia d’avui, guanya molt valor per diferents qüestions: principalment que estem davant d’un consumidor molt més informat i per al qual la publicitat cada cop és menys influent i creïble. I no només la publicitat, sinó qualsevol forma de comunicació directa de l’empresa cap al consumidor (telemàrqueting, folletons, e-mail màrqueting, publicitat a internet…), sembla perdre efectivitat progressivament. També hi influeix la crisi, on el consumidor s’ho pensa molt més a l’hora de comprar un producte i s’informa més.

Beneficis del màrqueting de continguts

A continuació, llistarem tota una sèrie de raons per les quals el màrqueting de continguts és una bona elecció:

–          Millor que vinguin a tú que tu vagis a ells: Aquesta situació tant comú a les nostres vides i extrapolable gairebé a tot, és la base de l’eficiència del màrqueting de continguts.

La naturalesa de l’ésser humà, fa que una cosa ens sembli molt més interessant i de més valor, quan nosaltres la anem a buscar que quan ella ens ve a buscar a nosaltres. Passa amb les persones i també passa amb les empreses; i especialment amb les marques: quan tu veus un anunci d’una marca per televisió, n’escoltes una falca a la radio, llegeixes un fulletó que t’ha arribat a la bústia… inevitablement, estàs a la defensiva i molts cops pots arribar a pensar: “En que em volen enganyar aquests? On és la trampa, alguna cosa deuen amagar…”.

Tot això no és gens positiu de cara a aconseguir que el consumidor es decanti per els nostres productes i fins i tot, pot arribar a provocar que forgi una animadversió cap a la nostra empresa (si el bombardegem constantment, si aquestes preguntes que es fan es reiteren i es converteixen en auto respostes negatives…). Això últim seria fatal per nosaltres i podria provocar la pèrdua gairebé definitiva d’un possible consumidor.

En canvi, si és el consumidor el que ens va a buscar a nosaltres, tots aquests mecanismes defensius desapareixen de cop i encara més, es genera un interès d’ell cap a nosaltres, que farà que es miri amb una predisposició positiva el que trobi de la marca o empresa. És així com s’aconsegueixen les simpaties cap a una marca i en conclusió, el primer pas cap a la fidelització d’un client.

Marqueting_de_continguts_Attachmedia

Màrqueting de continguts versus publicitat tradicional
Font: Attachmedia –> http://blog.attachmedia.com

–          Els costos econòmics de l’outbound màrqueting: Molt relacionat amb el concepte de màrqueting de continguts, tenim els d’inbound màrquetind i outbound màrqueting, que crec que és interessant introduir en aquest post:

L’Inbound màrqueting consistirà principalment en fer que els usuaris s’interessin per nosaltres i siguin ells els que ens trobin. Mentre que l’outbound màrqueting serà aquell en el que nosaltres anem a buscar els nostres consumidors a través de publicitat… És a dir, el que acabem de comentar al punt anterior. Si voleu saber més d’aquestes diferències i de les coses que t’aporta cadascun dels dos, llegiu-vos aquesta infografia de Mashable.

Anant al tema en qüestió, pensem en diferents maneres de comunicar-nos amb els nostres consumidors, essent nosaltres els que els anem a buscar a ells:

Publicitat a televisió, diaris, ràdios…:  Caríssima i poc eficient

Publicitat a revistes: No tant cara, però ho segueix sent; bastant eficient perquè interactues amb un target molt determinat; però arribes a poca gent.

Telemàrqueting: No massa car però terriblement ineficient i pot comportar efectes secundaris negatius (animadversió generada pel bombardeig)

E-mail màrqueting: Barat en costos, car en temps i terriblement ineficient.

Fulletons: Ho té tot: car i ineficient. Quant costa fer una bustiada general de fulletons? Quants d’aquests fulletons realment s’obren? I dels que s’obren, quants acaben derivant en una compra o interès real cap als productes anunciats? La resposta a aquestes preguntes ens porta inevitablement a la conclusió inicial.

Publicitat a internet: Guanya en eficiència, costos no massa elevats, però segueix sent publicitat (ets tu el que “ataca” al consumidor i no el consumidor qui et va a buscar a tu).

De tot això, en podem treure que, anar a buscar nosaltres als nostres consumidors, té uns costos bastant elevats (tot i que molts cops necessaris). Un cop assumit això, ens hem de preguntar: Paga la pena pagar aquestes elevats costos per haver de lidiar amb els mecanismes defensius dels consumidors, que esmentàvem al primer punt?

Màrqueting de continguts, positiu per als nostres consumidors i positiu per al nostre SEO

 Per a un possible consumidor, en canvi, és agradable el fet de llegir contingut interessant sobre quelcom al que pugui estar aficionat. El fet que estem oferint sensacions positives, inevitablement tindrà conseqüències també positives a com els nostres consumidors ens perceben. També hem d’afegir-hi, que els buscadors online, cada cop estan donant més valor i pes als seus algoritmes, al contingut únic i de qualitat que ofereixen les webs. Així que, si un dels nostres objectius és sortir el més alt possible als buscadors, el que haurem de fer cada cop més inevitablement, és omplir de contingut únic i interessant els nostres sites.

En conclusió, el màrqueting de continguts, sota el meu punt de vista, serà una de les peces més importants per a qualsevol departament de màrqueting, en un futur més proper que llunyà, per diferents raons: Perquè és més eficient, perquè és molt més barat, perquè facilita una bona imatge de la nostra empresa als nostres possibles consumidors, perquè genera viralitat i per moltes altres raons.

Tot i així, aquest no serà el final de la publicitat tradicional o dels intents de les empreses per contactar amb els seus possibles consumidors. La publicitat seguirà jugant el seu paper, però no es farà servir “per a tot”, sinó que s’utilitzarà més per a objectius més determinats, com pugui ser el coneixement de marca, per exemple.

El màrqueting de continguts, també disposa de les seves limitacions, la principal de les quals, és la dificultat per assolir una àmplia difusió dels continguts generats (especialment per a empreses que no disposin de grans comunitats a les xarxes socials, no disposin d’un gran coneixement de marca…) per part de les marques o empreses. És en aquest sentit, que la publicitat encara seguirà ben viva, per poder arribar on el màrqueting de continguts no hi arribi.

Tot i així, penso que tant la publicitat com altres diferents formes d’”atacar” als clients directament, disminuiran el volum i això farà que, els diversos sectors que últimament han viscut molt bé a costa de la publicitat, s’hauran de replantejar el model.

Aquesta és només la meva predicció! Vosaltres que en penseu?

Anuncis

Una nova secció: Conceptes de màrqueting

Aquesta vol ser una web on es toqui qualsevol tema relacionat amb el màrqueting. Dit això, penso que és interessant incloure una pàgina, on es defineixin els conceptes bàsics i no tant bàsics del màrqueting i això és al que em dedicaré properament.

No seran definicions de diccionari, de copiar i enganxar. Vull una secció entretinguda, on s’aprengui sense la necessitat de fer un esforç, on a part d’establir els punts bàsics de cada concepte, aquesta definició s’il·lustri amb exemples i  explicacions personals que facin més amè l’aprenentatge i coneixement del terme.

Com a estudiant de no fa pas gaire, sé el valor que aporta una bona explicació, ben il·lustrada; davant de la lectura i memorització simple d’un concepte determinat.  La diferència entre una cosa i l’altra, pot suposar odiar una matèria o entendre-la; i fins i tot, aficionar-t’hi.

I en això, els docents que ensenyen màrqueting, en general solen ser molt bons (forma part de la seva idiosincràsia com a professionals del màrqueting, el saber explicar-se bé i transmetre la passió pel màrqueting als alumnes), tot i que durant la meva vida estudiantil, m’hi he trobat de tot. Personalment, el fet d’haver tingut diversos grans professors en assignatures de màrqueting, ha estat clau per a plantar la llavor de la meva gran afició a aquest món i de la meva decisió de voler-hi enfocar el futur professional, costi el que costi.

Al món del màrqueting és clau crear valor, i el que vull en aquesta secció és aportar valor als alumnes que estiguin estudiant matèries de màrqueting i necessitin un cop de mà per entendre millor alguns conceptes, que potser en primera instància puguin semblar complicats. Tampoc mai està de més, per a qualsevol persona relacionada amb el món del màrqueting, fer una repassada als conceptes bàsics que en teoria, estan sabuts i re sabuts. Molts cops, de tant treballar amb alguns conceptes, arribes al punt que et costa explicar què és allò en poques paraules, tot i saber sobradament de què estem parlant.

Amb això, també vull convidar als professionals del màrqueting, que fa anys i panys que s’hi dediquen, que provin de tornar una mica als orígens de la seva carrera com a estudiants i professionals del màrqueting, que “facin un reset” i intentin explicar en dues línies que vol dir cadascun dels conceptes bàsics. La meva teoria és que, tenint el cap tant ple de conceptes i idees, el viatge cap a les arrels de l’arbre del coneixement del màrqueting, és més llarg del que sembla; i a molts els costaria arribar-hi molt més del que es pensen.

És un experiment interessant que m’agradaria fer algun dia. Que en penseu?

Xarxes socials i fidelització

Mentre escrivia l’article del consumidor de la recessió; i comprovava quines eren les coses que la crisi havia canviat en els compradors, no paraven de venir-me al cap idees i raons per les quals penso que les xarxes socials són imprescindibles i tenen un paper molt important a jugar, tant en el present, com en el futur en el màrqueting de qualsevol empresa.

A l’article de “La importància d’internet i les xarxes socials per al màrqueting”, ja explicava per sobre, quines eren les funcions que havien de realitzar les xarxes socials en el màrqueting d’una empresa. En aquest article ens centrarem en la fidelització i elaborarem un senzill procés, a través del qual podem aconseguir fidelitzar consumidors, fent servir les xarxes socials com a eina.

Què han de transmetre les nostres xarxes socials?

–          Empresa propera amb els clients i amb els “no clients”: Ser actiu a les xarxes socials, estar atent als dubtes, suggerències i a les qüestions que et plantegin els teus seguidors, fa que aquests et sentin com a proper i que la teva marca guanyi punts de cara a ells.

–          Et fa sentir important: ”: A través d’elles hem de demostrar als nostres seguidors que per nosaltres és important el que ens puguin dir, que tenim en comte les seves suggerències i que ens l’escoltem. És important contestar tots els missatges que ens deixin (en la mesura que sigui possible) i el més ràpid possible.

–          No és ferragosa ni t’espameja: No hem de bombardejar als nostres followers amb missatges constants o temàtiques repetides que puguin provocar “unfollows”. Hem de compartir sempre contingut interessant (evidentment, mai plou a gust de tothom i unes coses agradaran a uns i unes altres a altres) i sobretot, aportar valor als nostres seguidors. Cada “unfollow” és un possible consumidor més allunyat de la marca.

–          T’entreten i t’informa de coses que t’interessen: Hem de donar informació interessant i entretinguda als nostres seguidors i a poder ser, de la mateixa temàtica a la que es dedica la nostra empresa. Si una persona segueix una marca de cotxes, per exemple, segurament serà perquè li agraden els cotxes. Llavors, no està de més compartir notícies, anàlisis o esdeveniments que puguin interessar als aficionats als cotxes.

–          Et dóna alternatives i idees: Com tot en el món del màrqueting, les xarxes socials han d’aportar valor als nostres usuaris/consumidors. I com a marca que som, una de les coses que millor podem fer de cara als nostres seguidors, és donar informació i idees sobre el sector en el que treballem.

Xarxes Socials

Facebook, Twitter, Google Plus i Pinterest, les principals xarxes socials

–          Et diu els beneficis que t’aporten els seus productes: Hem de tenir en compte, que moltes de les persones que ens segueixen a les xarxes socials, ho fan simplement perquè els interessa la nostra marca i els productes que els hi oferim en major o menor grau, per el què hem d’informar periòdicament de les bondats dels nostres productes i donar raons per comprar-los. Qui comunicarà millor que nosaltres el valor dels nostres productes?

–          Simpàtica: Una de les coses que més valoren els consumidors és el tracte rebut. Aquest aspecte és valorat molt per sobre de factors, que pensant-ho racionalment, potser haurien de ser més decisius a l’hora d’escollir un producte. Més endavant farem un article sencer parlant d’això. Ara quedem-nos amb què hi ha gent compra certes marques només pel fet que aquesta li “cau simpàtica” i aquest nombre pot ser molt més gran del que ens pensem.

–          Et soluciona els problemes: Les xarxes socials també haurien d’actuar com una mena d’atenció al client online. Si algú et planteja els seus problemes o dubtes a través de la xarxa, no triguis en respondre i en el cas que no tinguis temps, per tard que sigui, acaba donant una resposta. Una mala gestió d’una consulta d’aquest tipus pot suposar la pèrdua d’un valuós client.

–          Tracte exquisit: Respecte, bona educació i interès per les persones que interactuen amb nosaltres. Hem de pensar que estan dedicant part del seu valuós temps a interessar-se per la nostre empresa, no fem que el perdin.

–          T’informa de tot el que passa amb la marca: No ens oblidem de la base, la gran majoria de cops que algú segueix a la nostra marca, és perquè aquesta els interessa, vol obtenir informació sobre ella i considera que les xarxes socials són un bon canal per arribar fàcilment a aquesta informació. Per tant, hem d’explicar constantment que passa amb la nostra marca: novetats, promocions, actes, etcètera. Això ens aporta un doble benefici, perquè, a part de l’esmentat, disposem d’un nou canal de comunicació, totalment gratuït i des d’on podem informar del que vulguem.

–          T’anima a participar en debats: A la gent li agrada parlar, escoltar, aprendre i ensenyar. Si nosaltres els animem a fer quelcom en el que es senten a gust, relacionaran la nostra marca amb aspectes i sensacions positives i ja haurem guanyat més d’un punt de cara a la seva futura compra.

Totes aquestes indicacions, estan dirigides a fidelitzar el client a través de la imatge que aquest es fa de la nostra empresa i dels lligams emocionals que pugui teixir amb nosaltres mitjançant les xarxes socials. Aquests tipus de sensacions són més importants del que semblen a l’hora de decidir-se a comprar o no un producte. Aquest aspecte l’analitzarem al proper post.

 

Quin ha de ser el procés de relació amb el seguidor?

Evidentment, no tots els seguidors que tenim a les nostres xarxes socials, tenen el mateix “lligam” amb nosaltres ni hi interactuen de la mateixa manera o amb la mateixa regularitat. Podríem dividir els tipus de seguidors que tenim en quatre grups, de menys a més implicats. Aquests quatre grups els podem entendre també com un procés d’implicació dels seguidors cap a l’empresa. L’objectiu haurà de ser, traslladar com més seguidors possibles cap a les fases “més avançades”. Això, en la majoria dels casos es traduirà en una fidelització més forta o, si més no, en una bona imatge de la empresa:

1-      Fa click a m’agrada o et segueix

2-      Llegeix o s’interessa pel contingut que comparteixes

3-      Interactua amb el contingut que comparteixes. (comenta, retuiteja, comparteix, clica a m’agrada…)

4-      Quan no et troba al Canal de Notícies, busca al teu perfil i fa una ullada a les últimes publicacions (et troba a faltar).

Proces Xarxes Socials

Procés d’implicació dels seguidors amb els perfils a les xarxes socials

I com s’aconsegueix tot això? Doncs oferint contingut interessant i de qualitat als nostres seguidors. Si els interessa el que pengem, més interessats estaran pels nostres perfils i millor imatge tindran de la nostra empresa. Això sense oblidar però, que som una empresa que ens dediquem a vendre uns productes o serveis determinats, els nostres perfils han de donar regularment informació sobre l’empresa també i, a poder ser, fer partícips als nostres seguidors dels èxits de la nostra empresa i agrair la seva presència.

Per exemple, aquest any l’empresa ha fet un rècord de vendes, informem als nostres seguidors de la fita assolida i els donem les gràcies per haver contribuït a aquest èxit. El mateix amb els èxits assolits a xarxes socials (1.000 seguidors…)

Beneficis que t’aporta implementar-ho

Alguns dels beneficis que t’aportarà una bona gestió de les teves xarxes socials, són els següents:

–          Caus en simpatia als teus seguidors, estableixes una bona relació amb ells, el que facilita la seva fidelització.

–          Disposem d’un nou canal de comunicació gratuït per transmetre el que vulguem (comunicar promocions, aparicions de nous productes…).

Respecte als seguidors:

–          Parlaran bé de tu a altres persones (boca – orella)

–          Compartiran el teu contingut i et donaran a conèixer

–          Poden veure’s implicats amb la marca. “Fer-se-la seva”

–          Et poden aportar informació valuosa (canviaria això, això no li agrada, troba a faltar això)

Aquestes són només algunes de les raons i eines a través de les quals podem aconseguir fidelitzar als nostres consumidors a través de les xarxes socials. Quines en proposaríeu vosaltres?

Inspiració, on ets?

Aquesta setmana no he estat massa inspirat, quan escrius en un blog, aquestes coses passen i quan la inspiració marxa, t’asseus davant de l’ordinador, contemples el teu full word buit o el teu article a mig escriure i no saps com continuar.

Per la poca experiència que tinc escrivint en blogs, en aquests casos és millor deixar-ho estar i dedicar-se a altres coses, perquè si has de forçar aquesta inspiració, el més probable és que acabis espatllant un bon article i més, com que jo escric aquest blog per passió, tampoc m’he volgut forçar.

Així que aquesta és la raó per la que aquesta setmana no hi ha hagut cap article, per la setmana que ve ja en tinc diversos pensats i seguirem analitzant i explicant casos i notícies relacionades amb el màrqueting.

Som-hi!

Com diferenciar-se de la teva competència? El cas pràctic de Mercadona (Segona Part)

Seguim amb el cas de Mercadona, i per il·lustrar-ho encara millor, posarem un exemple pràctic d’un establiment concret del meu poble, Rubí. Per diferenciar-se, és imprescindible oferir quelcom millor que la teva competència als teus possibles consumidors, en una o diferents variables; o fer coses diferents a ells, que els hi aportin més valor.

La diferenciació és quelcom clau per al màrqueting d’una empresa, ja que aconseguint-ho, tens molts números d’assolir una bona quota de mercat i fer que molts dels consumidors del mercat en qüestió, t’escullin a tu enlloc de a la teva competència. Per mi, un exemple claríssim de diferenciació, que comentarem més àmpliament en un post futur, és el cas de Nintendo amb la creació de la Wii. Nintendo, en un moment determinat, va decidir que no podia competir amb Sony (PlayStation) i Microsoft (Xbox) en el mercat de videoconsoles tradicionals, per el que es va inventar un concepte completament diferent, amb el que a la pràctica, va crear un mercat diferenciat, en el que no tenia competència real, ni es barallava amb PlayStation o Xbox per atraure consumidors. Aquest és un cas de diferenciació total, per dir-ho d’alguna manera. Altres casos de diferenciació es basen només en una variable, com podria ser, per exemple, una qualitat molt millor que els teus competidors, tot i seguir competint en el mateix mercat.

Anem al nostre cas, com ja hem comentat a l’anterior post, Mercadona es diferencia de la seva competència, perquè amb els seus supermercats, satisfà alhora les necessitats que cobreixen els supermercats i les que cobreixen els hipermercats. Però també és molt important el fet de situar-se a prop dels seus consumidors, cosa que els fa diferenciar-se dels que podríem considerar com a competidors reals, els hipermercats.

I perquè podem considerar als hipermercats com a competidors reals de Mercadona? Doncs perquè basen la seva estratègia en un gran assortiment de productes i en que hi pots comprar tot el que busques a un sol lloc, què és el mateix que busca Mercadona. Així, la diferenciació de Mercadona amb aquests, segons el meu punt de vista, recaurà en la seva proximitat geogràfica, tot i que com hem comentat a la primera part, també hi ha altres factors que hi influencien, com podria ser, la percepció que les seves marques blanques són de millor qualitat. De tota manera, com que Mercadona també compta amb els atributs d’un supermercat, també podríem considerar que els seus competidors reals són els supermercats. Llavors, els factors de diferenciació serien el gran assortiment de productes i el fet de tenir aparcament fàcil, proper i gratuït. Anem a veure-ho amb un mapa de posicionament marca de la casa:

Mapa_posicionament_Mercadona

Mapa de posicionament de supermercats i hipermercats

En el mapa podem veure a Bonpreu com a exemple dels Supermercats i Carrefour com a exemple dels Hipermercats. Com veieu, Mercadona es situaria en un lloc allunyat tant dels supermercats com dels hipermercats, aquesta és una de les claus del seu èxit.

Aquí m’agradaria fer un petit incís, ja que Mercadona últimament està fent una aposta per reduir el seu assortiment de marques, en benefici de les seves marques blanques. Una aposta arriscada que l’allunya dels hipermercats i que crec que a la llarga, pot ser perjudicial per a ells, perquè si molts consumidors troben a faltar moltes marques que els agraden, acabaran tornant a desplaçar-se a les afores de les ciutats per anar-hi a comprar. És només la meva opinió.

Un Mercadona de Rubí

Anem al cas pràctic i veiem com un Mercadona del meu poble aconsegueix atraure un gran nombre de consumidors, senzillament sabent situar-se al lloc indicat.

Rubí és una ciutat d’uns 75.000 habitants situada bastant a prop de Barcelona. Pel que fa a grans àrees comercials, la més propera és el centre comercial Sant Cugat, on hi ha un hipermercat Eroski i al costat, a la banda de l’autopista de Rubí, un Caprabo. Tirant cap a Terrassa, el més proper és el Carrefour situat a la Riera de les Arenes, on antigament hi anaven a comprar molts rubinencs. Els hipermercats més propers són l’Eroski i el Caprabo, que en el millor dels casos, són a un quart d’hora en cotxe (podent arribar a la mitja hora, tres quarts segons al lloc de Rubí on visquis), tenint en compte les cues que es formen els caps de setmana i les possibles dificultats per aparcar.

Geogràficament podríem dividir Rubí en dues zones a l’engròs, segons la banda de la Riera on visquis. Aquesta només es pot creuar per dos ponts al llarg de tota la població i tres més que comuniquen els polígons industrials. Per tant, podem considerar que la Riera de Rubí suposa una barrera geogràfica prou important com per dividir la ciutat en dos.

Rubí_Mercadona

Mapa de Rubí, el puntet vermell és el lloc on està situat el Mercadona, els puntets blaus són els petits supermercats. Hi podem observar la divisió que representa la Riera de Rubí.
Els hipermercats Eroski i Caprabo caurien respectivament, just a la banda dreta i esquerra de l’Autopista del Mediterrani, a prop de la rotonda que es pot observar a la dreta de l’Autopista.

La zona geogràfica que ens interessa és la de l’esquerra de la Riera de Rubí. En aquesta zona es combinen diferents barris com La Plana del Castell, Can Fatjó, Sant Jordi Park (on és situat el Mercadona en qüestió) amb urbanitzacions com Can Sucarrats, Can Serrafosà, La Perla o Castellnou. En total, estem parlant d’una població de 15.971 persones, segons l’Idescat, que viuen en aquesta banda de la Riera de Rubí. Molts pobles de Catalunya no arriben a aquesta xifra.

Doncs bé, en aquesta zona, a part del Mercadona, només hi ha dos petits supermercats, un situat molt a prop de la Riera i l’altre a dalt de tot del Camí d’Ullastrell. Dos petits supermercats que no poden competir amb Mercadona, en assortiment de productes i moltes altres coses i que no podríem considerar competència real. Aquests petits supermercats, només atrauen a la gent que hi viu molt a prop i necessiten alguna cosa entre setmana, no per anar-hi a fer la gran compra setmanal.

Llavors, el Mercadona en qüestió és l’únic supermercat que disposa d’un gran assortiment de productes i de lloc per aparcar fàcilment en aquesta zona. Per a molta gent que viu a les urbanitzacions en qüestió, aquest Mercadona és el supermercat d’aquestes característiques més proper i amb molta diferència, sinó haurien d’anar a comprar a Terrassa, cosa que comportaria una mitja hora de viatge, en molts casos. Per a la gent de barris com Can Fatjó, Sant Jordi Park o la Plana del Castell, tenen un supermercat que ven gran quantitat de productes a escassos cinc minuts de casa (sinó menys). L’alternativa seria desplaçar-se a Sant Cugat o Terrassa, cosa que podria comportar entre 20 i 40 minuts de viatge, més cues, més possibles problemes d’aparcament.

Per tant, anar al Mercadona de Sant Jordi Park és l’alternativa més propera per a realitzar la compra setmanal per a prop d’unes 16.000 persones, sense tenir en compte hi ha gent que viu a l’altra banda de la Riera, que també pot estar interessada a anar-hi perquè, al cap i a la fi, és el supermercat gran més proper que tenen i amb diferència. Llavors, si tenim en compte que  les famílies de mitjana tenen un 4 membres, estaríem parlant de mínim, unes 4.000 famílies que molt probablement compraran a aquell Mercadona. I si anem més enllà, tenint en compte que les llars gasten uns 4.320,82 euros de mitjana en comprar articles de gran consum, tenim que el Mercadona en qüestió té uns ingressos potencials de 17.283.280 euros l’any. Crec que és una xifra prou important.

És evident que Mercadona el que fa és una cosa tant senzilla com facilitar la vida a la gent. Es posen a prop teu, et donen facilitats per aparcar i a més, t’ofereixen gairebé el mateix que els hipermercats. És per això que Mercadona té tant d’èxit.

Analitzant altres Mercadona situats en altres poblacions, així molt ràpidament, puc recordar un Mercadona que es va situar en una ciutat d’uns 10.000 habitants, on no hi tenia competència real a prop i a més a més, setmanes abans de la inauguració, diversos petits comerços van decidir tancar perquè no es veien en cor de competir amb ells. I un altre cas bastant similar, en una ciutat d’uns 15.000 habitants sense hipermercats a prop, que la seva obertura va representar un èxit i va treure molts clients a diferents supermercats del poble. I així podríem estar analitzant cas per cas i sempre arribaríem a la mateixa conclusió.

Tots els Mercadona que conec, quan penso en el perquè del seu èxit, sempre acabo pensant que la clau és la seva bona situació geogràfica i l’absència de competidors reals situats a prop seu.

I vosaltres, quines penseu que són les raons per les quals la gent va a comprar als Mercadona que coneixeu?